La lluna en un cove

Sé que aquest post hagués estat més adient escriure´l abans d´ahir, dia de la dona treballadora, però en fi, vaig decidir fer vaga i agafar-me´l de “tranquis”. M´agradaria que quedés ben clar d´entrada que qualsevol iniciativa en aquest sentit que em sembli justa i útil serà per mi molt ben rebuda, igual que en qualsevol altre tema que valgui la pena defensar una injustícia.

Però el que de veritat m´agradaria és que el dia de la dona treballadora ho fós cada dia de l´any i en tot els aspectes de la vida quotidiana. Diades com la d´abans d´ahir em semblen perfectes per donar a conèixer el tema i la problemàtica, com si diguésim, en grans titulars, però no em serveix de res si després no hi ha una continuïtat.
Dies com aquest 8 de Març serveixen perquè dones com les del barri de la mina de barcelona , i tantes altres, expliquin la seva problemàtica, la donin a conèixer i durant un dia puguin exposar i reivindicar les seves inquietuds, van fer exposicions de dibuixos i altres activitats per tal de donar-ho a conèixer.  Però per al que crec que em de lluitar és perquè aixó no s´aturi, perquè tingui una contuniïtat, perquè aquestes dones tinguin una vida digne i plena, perquè les que vulguin estudiar ho puguin fer sense entrebancs, perquè les que vulguin treballar ho facin cobrant un sou digne, en unes condicions dignes i sense cap trava de cap tipus, perquè sàpiguen el que valen i el potencial que tenen com a persona, com a dones i com a treballadores, i això només ho podem fer amb el dia a dia, amb un dia no n´hi ha prou.
Abans que res tots sóm persones, homes i dones, i només per aquest fet les igualtats ja haurien de venir soles i donades, i les diferències haurien de ser purament personals, com no hi ha dues persones iguals.
Les dones i els homes no sóm iguals, hi ha diferències innates, però podem fer, pensar i actuar exactament de la mateixa manera, i es veu que aquesta manera de veure les coses a vegades costa, però hem de ser les mateixes dones les que no ens deixem trepitjar, encara que a vegades faci falta una empenta d´algú que ens faci obrir els ulls per aconseguir-ho.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!