La lluna en un cove

Hi ha vegades que les circumstàncies et superen, hi ha dies que estàs trist, enfadat o pel contrari especialment feliç, hi ha vegades que no saps on vas ni d´on vens, que no saps quin camí agafar ni tens ni idea d´on et durà.

Aleshores jo vaig començar a escriure algunes coses, des que era molt petita, i de fet no he parat, tot i que segons les circumstàncies escric més o menys, no he deixat de recórrer al paper d´una llibreta o al teclat i la pantalla d´un ordinador per poder esbafar-me. M´agradaria poder anar-vos presentant, de tant en tant, algun d´aquests, escrits, poemes etc… com vulgueu dir-li … i aquí en teniu la primera entrega.
Vaig començar a escriure quan era petita i vaig veure que hi havia coses que quan les explicava els altres nens no m´entenien, i com que va arribar un punt que era extremadament tímida la sortida que vaig trobar, com que m´agradava molt llegir contes devia pensar que això d´escriure devia ser una bona cosa.
I així hi he anat fent, he tingut mil intents d´escriure diaris personals, però no era constant i sempre els oblidava, en canvi escrivint de tant en tant una petita narració, un poema o qualsevol cosa que se´m passés pel cap em motivava més.
I fins ara. I és una recomanació que faig a tothom per treure´s els fantasmes del damunt, va molt bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!