En els curts anys de vida de la Xicoia, han concedit el màxim guardó "La Xicoia d’Or" a persones més o menys (més menys que més) mediàtiques sense tindre massa en conte la seva capacitat gastronòmica ni el retorn en forma de publicitat inherent a la seva nominació. Dubto molt que cap persona de fora d’aquest entorn s’assabentés de que es la Xicoia, d’on es, quina es la seva activitat, quins sons el seus objectius i tantes altres coses. Per que cracks com l’Izaguirre, la Martí, L´Huguet i companyia, no crec que hagin aportat molt a la causa.
Aquest any l’heu clavat. S’ha parlat més de vosaltres en quinze dies que en tota la seva historia. Des de la Razón a l’Avui, des de TV3 a TVE, Tele 5 i els altres, totes les emissores de Radio, centenars de E-mails enviats tant a vosaltres com al Ajuntament i altres ens públics. Fins i tot vareu aconseguir que el nostre ínclit i mai ben ponderat Alcalde, famós per mullar.se en les seves opinions i decisions, es posiciones a favor de la vostra iniciativa, en contra del nostre Neil Amstrong particular, que s’hi va posar en contra, no fos que el pròxim Nadal perdés ventes.
I tot això, gràcies a qui?. Dons als Rucs. Així, en majúscula.
Per tant, reclamo la Xicoia Honorífica, a títol pòstum, pels dos rucs que, sense saber-ho, varen dignificar la seva raça, ens van alimentar i varen posar la Xicoia i Sort al mapa gastronòmic de Catalunya. A més, estic segur que el personatge que rebrà la Xicoia d’Or d’aquest any estaria encantat de compartir l’honor i la glòria amb un ruquet que podríeu portar (naturalment viu), al sopar de cloenda del proper dia quatre de Març. Es el mínim que es mereixen i t’asseguro que s’en parlaria.
Joaquim Sostres (La Puta).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tu si que necessites una Xicoia però d’Or, si no de Ferro Colat, tros de CABRÒ. Si no fós per que et coneixo, diria que ets un cabron, jajjajaj, Bueno però aquest burret a de ser Català? (ja saps d’aquells que viuen i treballen a Catalunya) o en canvi el vols Guarà, aquell que està protegit? per que ara s’ha d’anar amb compte com se parle, ja que si no les "animalistes" i mai millor dit, se mos fotran a sobre.
Uno una abraçada i fins al pròxim tallat, amb llet freda esclar…….
Jaume