Servei públic i valentia política
Als Estats Units s’ha viscut una segona quinzena de març molt interessant. Van encetar setmana amb l’aprovació de la reforma sanitària i l’acaben amb l’acord amb Rússia per la reducció d’una tercera part de l’armament nuclear. Dues decisions polítiques d’aquest gran país del món destinades a fer-lo encara més gran. Mentrestant, aquí a Catalunya, que som un país mitjà d’Europa, massa vegades actuem amb mentalitat de país petit.
La reforma legislativa americana té una importància interna fonamental perquè incorpora a les prestacions sanitàries d’aquell país més de 32 milions de persones que fins ara no tenien contractada assegurança de sanitat privada i ara tindran cobertura de salut. L’entesa internacional també és fonamental perquè reduirà en un 30 per cent l’arsenal nuclear i es tracta de l’acord més ampli de control d’aquest tipus d’armes dels darrers vint anys.
La primera mesura és especialment simbòlica perquè pretén corregir –en la mesura del que és políticament possible avui- un dels greuges del liberalisme econòmic que lideren els EUA, que és la separació d’una part de la població dels mínims serveis bàsics que, des del punt de vista europeu, ha de garantir l’Estat.
I mentre Obama va corregint excessos passats, aquí, que no tenim tant poder real i que acostumem a anar amb anys de retard en la presa de decisions, encara ens llepem les ferides que ens han deixat les privatitzacions de serveis bàsics com l’energia.
Sens dubte, l’impacte de les nevades en la xarxa elèctrica de Catalunya passarà a la nostra memòria com a exemple de manual del que no és un manteniment, una conservació i una inversió en benefici del ciutadà i del país. Aquestes nevades passaran a la història per haver mostrat la nuesa del rei, per haver mostrat la voracitat de les elèctriques i la feblesa del país.
On és el terme mig? L’hem de trobar en l’eficiència i en la universalitat del servei.
En aquest país sabem prou bé que servei públic no és sinònim d’eficàcia, i d’això en tenim molts exemples. Però privatitzar o liberalitzar tampoc significa racionalitzar i millorar aquell servei que anteriorment prestava el sector públic. Sens dubte cal canviar la mentalitat del prestador privat del servei, però també cal que l’administració millori els sistemes de control sobre aquest agent econòmic. I encara cal més corresponsabilitat del ciutadà com a client o usuari per a reclamar i exigir el millor servei en consonància amb la contraprestació que hi aporta.
Precisament per això no em fa por que –posant-ho com a exemple- per a millorar un servei de gran despesa econòmica però alhora de creixent demanda social com és la medicina, es plantegin i s’acabin adoptant mesures com el copagament de les visites mèdiques.
Hem d’assumir que dies de crisi són dies de canvi i que en moments com aquests calen mesures estructurals decidides i valentes. Tot just allò que s’entesta a endarrerir el govern d’un Estat espanyol que, volent ser capdavanter polític d’Europa, no passa de ser-ne cuer econòmicament.
Article publicat al Diari de Tarragona el dissabte 3 d’abril de 2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!