Ni ofici ni benefici
El col·lectiu de joves que ha rebut l’etiqueta Ni-Ni ha esdevingut darrerament un dels centres d’atenció de la situació econòmica i social del país. Signifiquen una part del present i també una possibilitat creixent de futur. Joves fills del consumisme, amb dèficit de transmissió dels valors i de la cultura de l’esforç i de la superació, sense al·licients ni aspiracions per a guanyar-se el futur professional ni per a créixer com a persones. Ni estudien ni treballen perquè l’única aspiració que tenen és anar superant com es pugui un dia a dia que, en malaurats temps de crisi, encara els allunya més del conjunt central de la societat…
Ens trobem a tocar d’eleccions i hi ha massa qüestions que poden patir la banalització del ràpid calendari electoral, que fa passar l’actualitat d’un tema a un altre sense parar, acompanyats de titulars periodístics i sense tractar amb la profunditat necessària, cosa que acostuma a voler dir sense donar-hi la solució corresponent.
El tractament frívol d’aquesta nova realitat encara s’accentua més amb la conversió en espectacle televisiu d’alguna cadena espanyola que els aplega en una casa amb l’excusa de donar-los normes, responsabilitats i feines que els facin prendre les regnes del seu futur mitjançant el treball.
Aquestes noves realitats necessiten coneixement, atenció i dedicació, actuació social i econòmica, no focalitzar-hi a sobre els llums de les càmeres i dels flaixos per a després tancar-los de cop i abandonar-los per una altra cosa.
Aquests temps de crisi, de malestar social generalitzat, de desafecció i desinterès ciutadà i col·lectiu provoquen danys i efectes perniciosos, tant d’abast personal com en l’àmbit general. Precisament quan més s’afebleix la xarxa familiar i ciutadana és quan més convé tornar a enfortir el conjunt de la col·lectivitat, quan cal tornar a donar sentit a l’actuació de les administracions per a evitar l’evasió o l’escissió de grups importants que ja no s’hi identifiquen i se senten rebutjats.
Només coneixent causes, motius i realitats d’aquesta situació, concentrant esforços i actuant coordinadament, posant al seu servei tots els ressorts de la societat, treballant al costat de les famílies, acostant l’oferta educativa o l’oferta laboral, aquests joves podran trobar estímuls i camins vitals.
Malgrat que els temps canvien i que per a molta gent el valor del treball ja no és el centre i motor de la seva vida, com a societat no ens podem permetre l’abandó d’aquestes persones convertides en sense ofici ni benefici. El repte és nou i previsiblement dur –ens diuen que ja es tracta del 15 % d’entre els nois i noies de 16 a 24 anys-. Però de la seva victòria o derrota també en depèn, en gran mesura, la sort del nostre país i que Catalunya pugui tirar endavant d’una manera cohesionada.
*Article publicat al diari digital www.tribuna.cat el 10-11-2010
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!