Avui, l`ambició nacional ha mort. Avui, els del dia passa any empeny han tornat a guanyar. La claca del PSC, Montilla, Maragall ( conseller), i fins i tot del PSOE, aplaudeix entusiàsticament els resultats. Tots sabem què passa quan aquests paios celebren quelcom. Normalment Catalunya perd, i això els posa tant satisfets que no poden amagar-ho. Ja estan a unes passes més a prop de la dilució nacional. Ara més que mai, quan l`independentisme té una volada molt important i creixent, una eina bàsica està ben ensinistrada i domesticada.
De l`altre no cal que en parlem. Du 23 anys així.
Els que varen definir l`estratègia que ens hauria de dur a tenir un estat propi, mitjançant polítiques tant independentistes com fer President de la Generalitat, a un espanyolista dur que va ser un dels autors materials del desastre final del estatut del 30 de Setembre, menjar-se una llei de la dependència amb patates, tragar-se un tros de la tercera hora de castellà, l`engany permanent de`n ZP tant a Madrid com aquí, i tantes més ara volen renovar-se. Volen renovar-se perquè no els renovin a ells. Són les velles idees que no acaben de morir, malgrat l`atzucac a què han dut el sobiranisme del nostre país.
ERC, perdó, Esquerra, ja està amortitzada sobradament. Necessitem gent nova, valenta, capaç de tirar endavant allò que tanta gent desitja, amb intel.ligència i dignitat nacional. Els representants del canvi real dins ERC, perdó Esquerra, han perdut.
Necessitem una eina nova, on no es posi preu a la dignitat nacional i, que ens dugui clarament cap a la nostre plena sobirania. Només gent com en Carretero, que no viuen ni volen viure de la menjadora i, tenen unes idees clares i precises d`on hem d`anar, poden liderar un projecte nou, sense por, sense deutes, amb esforç, valentia i sense posar límits a la nostre llibertat com a poble.Llibertat, amics d`ERC, perdó, d`Esquerra, que no té preu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!