Dius un cop més , com tanta gent de la encara existent esquerra garrula, que ets universal i ciutadana del món. Ja hi som un altre cop. Tornen les velles idees de l`esquerra del segle passat, on la bondat universal, l`home nou internacionalista, la pau universal de la unió dels treballadors guanyaria el combat final, tant contra la burgesia com contra les velles nacions i estats.
Serà millor bandejar el enorme fracàs històric d`aquelles polítiques ( els seus hereus haurien de demanar perdó per la immensitat dels crims) i dediquem-nos a les encara vives supersticions del home universal, on els estats són exaltats i les velles nacions que volen esdevenir estats són criminalitzades, menystingudes, insultades i si fos possible, exterminades, o si més no, anihilades i diluïdes culturalment,dintre del Leviatan, de forma que la seva subsistència fos a mig i llarg termini impossible. Et recorda quelcom això? No et sona a la política duta a terme per algun partit que s`omple la boca de molts anys, de democràcia i llibertat??
Quina valentia, quina gosada més gran declarar-se ciutadà del món, quan al teu darrera tens un Estat que defensa els teus interessos, la teva llengua i la teva cultura, i et dona un passaport per poder-te moure per aquest món, del qual te`n dius ciutadana?
Si ets tant ciutadana del món, que no entens com d`altres volem la nostre pròpia pàtria, perquè no et declares, apàtrida i vius com a tal, sola en el món, sense estat que defensi els teus interessos, només unida amb la resta de la humanitat per l ampr etern dels homes de pau? Sigues agosarada un altre cop, i en lloc del “Viva España y Viva el Rey” , crida ben fort: “Viva l`Onu”. Si ho fessis el teu discurs seria mínimament creïble.
Ja per acabar, dintre d`aquesta declaració de ciutadania del món,que no és més que un odi ancestral a la terra que tant bé us va acollir, el dia que dintre del sistema democràtic i lliberal, la meva nació catalana decideixi ser lliure, tu què faràs??
Pot ser a les hores, aquesta bonhomia universal, s`esborrarà del teu perenne somriure, s`et glaçarà la ciutadania del món, i enviaràs els tancs a envair-nos, per acabar per sempre més amb aquesta idea de llibertat per les nacions petites?
Al final, un cop satisfet el permanent desig de la sang del únic país meu, tornarà el teu somriure a omplir el buit que la sang dels innocents ha deixat, i podrà finalment, lloar la ja invencible idea de la ciutadania del món, enfilada damunt dels tancs de l`amor i de la mort.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!