20 de desembre de 2009
0 comentaris

Més detalls al voltant de Lacomba

He trobat dues novetats per afegir al que sabem de Juan Lacomba.

 

 He trobat dues novetats per afegir al que sabem de Juan Lacomba.

Entre les obres publicades de Lacomba hi ha dos títols: Pasionaria 1 i Pasionaria 2. Podem pensar que aquestes obres, són poesies dedicades a Dolores Ibárruri escrites per un poeta republicà, però sembla que estem parlant de “Pasionaria. Danza de una noche de plenilunio” . Una obra escrita en 1935 pel music Vicent Garcés i Queralt (Benifairó de les Valls,1906-1984) per a la qual Juan Lacomba va escriure la lletra. Aquest detall confirma que la vida de Lacomba girava al voltant de l’ensenyança, de la literatura, de la pintura i, també de la música.

 

Per altra banda en ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) he trobat  LA NOVA REVISTA, publicació mensual de literatura i d’art. I a la pàgina 267 del nº 23 de novembre de 1928, la revista comenta la publicació del llibre de Juan Lacomba Carácter, enllaçant-lo amb la mort de Ramón de Basterra i diu: 

Se n’es anat Ramon de Basterra, un dels poetes castellans nous de més colpidor daler. La seva deixa fa aquest ressò de no deixar-nos mai:

“Algo inmenso que fluye, nos conduce,

incorpóreos, sin son, por cuento luce

y, en el caudal de paz, mi alma se abreva.”

 

“Cae un fruto de un árbol, pasa un ave´

¡Volàtil corazón, el alma es suave!

Esfuerzo, ¿a dónde vas, si Dios nos lleva?”

Es vingut de terres  de llevant, ric de concreció pairal i renovador del castellà poètic amb l’economia expressiva del català de naixença, un poeta nou, oposa a les inquietuds llisquents la certesa de la benestança geomètrica:

“De las rutas del sol

Yo quiero la más límpia.”

———————————-

“Plenitud formal. Se advierte

la materia definida.”

————————————

“Trazo límpio de luz, determinada.”

————————————-

El senyor Juan Lacomba, amb el seu primer llibre Caracter ens torna l’adeu de Ramon de Basterra amb aquesta sanitosa respiració d’arribada:

“…cielos amplios de ventura

sobre sutil detalle definidos.

Y el gozo más cordial en línea pura

marca dias de júbilo encendidos.”


Dels extractes dels poemes que la revista posa com exemples us puc dir que
el primer pertany a la poesia que Lacomba dedica a Luciano de San Saor  (pseudònim utilitzat per l’escriptora d’esquerres i republicana Lucía Sánchez Saornil (Madrid,1895-València, 1970). Aquesta la podem trobar a la pàgina 13 del llibre i diu així:


CAMINO             
A Luciano de San Saor

  Son todos los perfiles

dibujados en línea;

nerviosa la mirada,

la dirección no atina.

 

  Tantas curvas y tantas

ausencias presentidas

mojadas por el verde

de otras tardes concisas.

 

  Andar sobre el aroma

de unas palabras tibias,

-¿iguales? – ¿diferentes?-

más soñadas que oídas.

 

  ¡Para qué, si el camino

no sabe que camina,

ni lo anuncia la gracia

de una frase optimista!…

 

  No ha de saber la copla

perfumada de risa

en que todas las mozas

se encuentran femeninas.

 

  De las rutas del sol

yo quiero la más límpia.

 

La segona referència a les poesies de Lacomba està dedicada al pintor José Benavent. No us ho puc assegurar, però crec que es tracta de José Benavent Calatayud de Xàtiva, (1858- 1944):

 

MEDIODÍA       al pintor José Benavent

 

Plenitud formal. Se advierte

la materia definida;

no queda luz a la huida

de la esencia; presa, inerte,

la hora tiene una fuerte

entonación de color

que se alza en un resplandor

prieto, lleno de aspereza.

Tanto sol, tanto fulgor,

obscurecen la belleza.

 

La tercera referència al llibre de Lacomba està dedicada a Sanmartín Fita (no he trobat res d’aquesta persona, però pense que es tracta d’un pintor). La poesia citada està a la pàgina 44:

 

TANGENTE         a Sanmartin Fita

 

  Trazo limpio de luz, determinada

en los últimos instantes inconcretos,

cuando matices tibios y discretos

se hunden en la umbría ya lograda.

Nubes se pensamientos recoletos

en pasados momentos de ternura

llegan a cielos amplos de ventura

sobre sutil detalle definidos.

Y el gozo más cordial en línea pura

 marca días de júbilo encendidos.

El treball de La Nova Revista, signat per J. M. López- Picó, conté una incorrecció, ja que Caràcter no és el primer llibre de Juan Lacomba sinó el quart. Abans havia publicat: Tardes de Provincia (poesia) 1925, Arte Valenciano (assaig) 1926 i Libro de Estampas (poesia) 1927.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!