Amb els nostres polítics el valencià va per terra.
El passat estiu vaig fer una visita a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Un detall em va cridar l’atenció. Com podeu veure a la foto els dos rectangles en blau que hi ha a l’altura del melic contenen la mateixa explicació que el que està a nivell dels nostres ulls. És a dir, que els valencians i els anglesos que visitem la Ciutat de les Arts i les Ciències si volem llegir la informació relacionada amb el tema ens em de emponar o agenollar, pel contrari si ho vols llegir en castellà ho tens molt fàcil, no has de fer cap esforç.
Altre detall: el castellà a l’altura de la cara, escrit amb lletra gran, mentre que l’escrit en valencià i angles està allunyat dels ulls i amb lletra xicoteta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa uns sis anys vaig portar els meus fills a un concurs que feien al Museu de les Ciències. Totes les sessions que vaig veure aquella vesprada foren en castellà. Vaig fer una carta de reclamació i em contestaren disculpant-se. Mentida per no creure-hi res del que escrivien. Ja se’n sap que tota aquesta gentoleta que col·loquen, a dit, tenen el plus d’un españolisme filtrat fins el moll dels ossos. El Toharia pot ser un personatge científic interessant, però com ell hi haurà més d’un centenar, d’ací, que està a la seua alçada o més, i endemés saben que el món dellà de les fronteres de la caserna de guardia sivil existeix.
Qui no sap copsar què té a un pam dels nassos com va a ensumar allò que hi ha a milers de quilòmetres?
Xe, Lozano, a mi el que em crida l’atenció és la pregunta del panell: ¿Cual de las dos pelotas flota más? La resposta: Les de Camps, perquè deuen ser com el seu cap: de suro!