"Camarades: elparrtitdelssocialistesdecatalunyahadeciditqueelcompany
MARAGALLhacomplertambenescretxelasevamissióencomanada
pelsseuscapitans …" Amb la veu plana i robòtica del seu
primer secretari, començava la reunió del
politburó al carrer de Nicaragua, després de l’aprovació del
referend (com deia aquell
aparàtxic) per clara majoria. Seria l’avant-sala de l’hara-kiri que li demanava l’aparell al seu president.
Pasqual Maragall era conminat a deixar de fer l’ídem, almenys amb el vestit d’honorable. Des de la seva renúncia
voluntària a tornar a ser candidat, fins a l’assalt al poder políti … perdó, a la gerència política de la patronal principatina, mai s’havia vist una planificació tant soviètica del control de les tecles a Catalunya. Vaja, que ni des de l’època trans-franquista Porcioles-Samaranch.
Vegem-ho:
- ZP, el mentider, dina amb la patronal principatina sense Maragall.
- Mas-venut dina amb la patronal principatina sense Duran-massa.
- ZP, el mentider, convida a Mas-venut a la Moncloa, a retallar l’estatut.
- Es vota i s’aprova l’estatut dels pebrots, amb el 51% passant d’ell.
- ZP conmina a Montilla que conmini a Maragall a renunciar.
- Mas-venut, en plena pre-campanya, ja es veu president principatí.
- Montilla ja es veu de cap de l’oposició, per salvar ZP de la pira del PP.
Previsió de futur:
8. ZP creu que pot fer fer la perestroika a l’independentisme basc i posar-se la major medalla: la fi d’ETA. Ho fa a la catalana i la caga: ETA s’emprenya i se’n torna a les trinxeres. Catalunya, mentrestant, continua pagant …
Així doncs els hi auguro el mateix futur que el de la Unió Soviètica (que els hi aprofiti!).