Dr.Cat, l'esgarrapador

L'actualitat anticolonial

31 de maig de 2006
Sense categoria
2 comentaris

QUI ÉS «FRIC» I QUI NO HO ÉS?

En un recent article publicat al diari Avui, el sr. Colomines, detectava una cert sobiranisme «fric» partidari del vot negatiu en el proper referèndum. El Sr. Colomines, que és l’impulsor d’una mena de plataforma pro nou estatut, pateix un cas d’extrema vanitat que li fa veure «frics» arreu, menys al mirall on suposo cada dia s’arregla la cara…

Fa uns anys, el lamentable programa televisiu «Crónicas Marcianas» va posar de moda el fenòmen «fric» a les espanyes. Naturalment, l’autèntic friquisme americà, és un fenòmen antisistema, que és no té res a veure amb la versió burgeseta, coent i d’un avorriment espantós que ens oferia el «boncatalanet» d’en Javier Sardà. Més aviat caldria parlar de caspa. D’autèntica i eterna caspa espanyola. La deformació del concepte servit per J. Sardà ha calat a fons en molts cervellets, i la confusió s’ha instal·lat de tal manera, que qualsevol cosa dissident del que és oficial, passa automàticament a ser «fric». I diuen «fric», quan haurien de dir caspós…
Però tornant al Sr. Agustí Colomines, el que em sembla més increïble, és que aquest opinador que es caracteritza per oferir un físic difícil (això no és culpa seva, però és bo ser-ne conscient. No tots podem ser guapos) i unes maneres desagradables i prepotents alhora de defensar els seus punt de vista, vagi desqüalificant els que no pensen com ell amb l’epítet que justament li escau a la perfecció, segons la seva pròpia concepció del friquisme.
I és que, vanitat anul·la lucidesa. I un opinador que no es veu ni al mirall, fins on hi pot veure clarament…? Què voleu que us digui? M’estimo més escoltar el que diu la meva àvia, que és una miqueta plom, la pobre, però té més senderi i molt més sentit de l’humor. Apa!
  1. 31 Mai, 2006

    Carta oberta al Sr. Fornesa, president de “La Caixa”

    General — Enviat per 1707 @ 14:42

    Estimat Sr Fornesa,

    No sabem encara quin és el límit d’humiliació que podem suportar els catalans. Potser és infinit. Si féssim una llista dels últims dos anys, donaria molt de si.

    Una de les últimes humiliacions ha estat el patrocini de La Caixa –la gran institució econòmica de la societat catalana– a la selecció espanyola de futbol. La nostra capacitat de resistència sembla no tenir límit!

    L’anàlisi que se’n pot fer és variat: no som especialistes en màrqueting, però donar suport a una entitat esportiva decadent i tronada que no desperta entusiasme ni als mateixos espanyols sembla, si més no, curiós.

    Una altra cosa seria donar suport al mateix Fernando Alonso que, tot i que és un individu que no ens és simpàtic per raons òbvies, cal reconèixer que és un gran esportista en la seua especialitat.

    Una altra anàlisi podria ser el nostre provincianisme. L’espanyolisme amable sempre s’ha vantat de ser cosmopolita, multicultural i no nacionalista, tenint en compte que a Catalunya té bastants adeptes, potser hauria estat més modern i multicultural patrocinar un equip Africà, o el de Xile, on tan agrada viatjar als espanyolistes simpàtics –tot i que desconeixem si s’ha classificat pel mundial.

    Nosaltres som simples i senzills treballadors. No tenim un gran compte corrent a la Caixa, més aviat deutes. Tampoc no pertanyem a aquest “establishment català” a qui no va caldre fer llargues cues al RACC per assolir una entrada per a la a final de Paris; i encara menys pertanyem a aquest grup de selectes persones que van obligar a tancar corrents i de presa el tràmit de l’estatut als representant de la dreta regionalista catalana perquè ja hi havia massa soroll — i ja sabem que el diner no vol soroll–.

    Però l’esport espanyol no és innocent, és directament culpable que els catalans no tinguem seleccions esportives. Recordem que les institucions esportives espanyoles han pressionat, extorsionat i han utilitzat tota la seva maquinària diplomàtica per lluitar contra l’esport català.

    I si l’esport és cultura, que ho és, és un atac directe a la nostra cultura per part de les institucions espanyoles.

    Hi ha humiliació més gran que subvencionar els propis botxins?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!