Dr.Cat, l'esgarrapador

Llegeixo a Vilaweb: Zapatero ha dit que "el govern espanyol respectarà les decisions que prenguin els ciutadans bascos democràticament". No em quedo perplex perquè sóc un gat vell -a ulls humans, of course– i per tant n’he vistes de tots colors aquest darrer segle, i he conegut molts miserables arreu. I en Zapatero prou que n’és de miserable. Potser diria que és el miserable contemporani número 1 (a escala imperiet) juntament amb l’inefable Mas. (Mas, Artur Mas. Venedor… Si us plau, pronuncieu amb veu de seductor de pa sucat amb oli). El veig venir d’una hora lluny. Ja el vaig clissar molt abans que prometés una cosa semblant al que ara ha dit, aquell cop però (recordeu?) sobre la voluntat del poble català i el nou estatut. Va prometre i va mentir.

Pocs vam demanar la seva dimissió, que és
el que passaria en un territori menys merdós que la política. Si incompleixes un acord, per exemple amb un banc, posa’t a tremolar. Amb un polític sembla que les coses van diferents. Sobretot en aquest país on els partits són totpoderosos i han esdevingut una màquina perversa de funcionaris i interessos privats. I no val dir allò de que en política no es pot ser naïf, i que atacar els polítics en
general és populisme!
N’estic tip de què surtin funcionaris, aparàtxics,
i opinadors mediàtics que a sobre d’estar a sou d’institucions i
governs que paguem de la nostra butxaca, volen que ens empasssem les seves sempre
genials opinions, això sí, d’una lucidesa pròpia d’un cargol bover.
Zapatero diu tal o qual. Però amb els seus precedents, qui se’l pot creure? No pas jo. Caldria ensenyar als fills a identificar les coses com són. Com és el món real. Quina mena de bestioles s’hi belluguen. Que quan els preguntéssim: Zapatero?, responguessin com cal: Uix, caca!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!