NO ARRIBA NI A “ESTARLUX”. Precedents d’una esquilada fenomenal.

"Esta. de Sa."
Contava n’Ainaud De La Sarte que (mira per on en aquesta campanya refrendària no ha piulat gens) durant la negociació de l’estatut de Sau de 1979 ja va quedar tant, tant, tant retallat (tradició hispana obliga) que l’esquilada va arribar fins al mateix nom. Així quan els "hàbils" negociadors catalans van rebre el document final de Madrit, pogueren llegir a la portada: "ESTA -. DE SA – ." Es veu que a en Trias Fargas (l’unic defensor en va del pacte fiscal) ja li va agafar el primer ensurt en aquell moment.

Gats vells … i franquistes
Tornant a l’any del 600 del Masvenut, el 1979, per cert, "sis-cents" que ha conduït el seu partit fins al 2003 … Déu n’hi dó de la garreperia! Contava l’incombustible Miquel Sellarès, que ja es movia políticament en aquella època, i de quina manera, va copsar un fet que demostraria la candidesa dels negociadors en aquell parador nacional a tocar del pantà que del Carles Sabaté i el Pep Sala. Es veu que en fer les presentacions l’equip dels catalans es va presentar amb un representant de cada partit elegit a les corts espanyoles, cadascun d’ells amb una carpeteta per a prendre apunts. La sorpresa de cada un d’aquells polítics novells va ser majúscula en veure que per cada un d’ells apareixia en l’equip de Suárez, un escamot de funcionaris franquistes amb la capa de vernís demòcrata bo-i-feta. Aquells gats vells, curtits en mil batalles burocràtiques, preveien ja un resultat com el que resumí el simpàtic historiador convergent.

"L’Estarlux"
I el què ens oferiex en Masvenut-ZP no té ni el sensabor dels succedanis. En acabar la mega-reunió, de tant insuls que va quedar l’estatut de la Moncloa, es veu l’Helena Rakosnic, la muller d’en Mas, li va dir que les patates del mini-bar que es van menjar en acabar la maratoniana reunió bilateral, tenien més sabor que "l’Estarlux" aquell amb que s’havia presentat sota el braç, fent-ne la gran propaganda.

A aquest inefable document, dit de la Moncloa per la majoria de la gent, també se l’anomena en cercles íntims "l’esta-curt" o també "L’esta-fat". Pels llecs en les variants dilaectals, "fat" vol dir insuls en català insular. I algú encara pensa que se n’hi podrà treure profit? …

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *