Les lleis de normalització lingüística en català tenen dos objetius principals: assegurar la supervivència de la llengua catalana normalitzant-ne el seu coneixement i ús social i alhora garantir la integració de les persones nouvingudes. Per raons diverses, aquestes lleis estan vulnerades o amenaçades greument en alguns apartats fonamentals.
Al País Valencià, any rera any la Federació Escola Valenciana (FEV) ha
de denunciar la falta crónica d’oferta de línies en català en les
escoles públiques per una falta evident d’interès a satisfer aquesta
demanda creixent. El curs 2010-2011, més de noranta mil alumnes
d’infantil i primària del País Valencià, no han pogut rebre
l’ensenyament en català perquè la conselleria d’Educació de la
Generalitat valenciana no vol d’oferir més places. I en els propers 4
anys és molt improbable que això es modifiqui gaire degut als resultats
de les darreres eleccions.
A Catalunya, el sistema educatiu té la llengua catalana com a llengua
vehicular des de l’any 1983 però una sentència del Tribunal Suprem
recent va deixar la porta oberta a la seva minimització. Convivència
Cívica Catalana (CCC) ha demanat «l’execució forçosa» d’aquesta
sentència del Tribunal Suprem que avalava el desig de tres famílies
sobre la introducció del castellà com a llengua vehicular. Si no
s’acatés, l’entitat vol que es processi Irene Rigau i Artur Mas per
prevaricació i per desobediència a l’autoritat. Segons CCC, l’entitat
aviat disposarà de 500 famílies amb la mateixa petició d’introduir el
castellà a l’aula. Els pares dels tres alumnes que van guanyar davant
del Tribunal Suprem espanyol (TS) han exigit al Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) que obligui el Govern a complir la decisió
de l’alt tribunal espanyol.
A les Illes Balears, el panorama pot ser desolador després de la
victòria electoral del PP de les Illes. El seu president, José Ramón
Bauzá, va afirmar el passat mes d’octubre que si guanyava les eleccions i
podia governar, tal com podrà fer després d’aconseguir la majoria
absoluta, derogaria la Llei de Normalització Lingüística en la propera
legislatura. Malgrat que sis dels nou municipis mallorquins que han
aprovat mocions a favor de l’ús i la unitat de la llengua catalana ho
han fet amb els vots de regidors populars i que va ser una llei aprovada
per unanimitat l’any 1986 quan també governava el PP. Aquest fet va
suposar una fita en la construcció del consens social i polític per
aconseguir la recuperació de l’ús social de la llengua pròpia de les
Illes Balears i la igualtat lingüística de les dues llengües oficials.
L’Obra Cultural Balear (OCB) ja es va posicionar contra Bauzá,
denunciant que la derogació de la llei «constituiria una violació de
facto de la màxima norma estatutària, un intent de rebaixar l’estatus
oficial del català per la porta de darrere».
Ras i curt, tenim mala peça al teler.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!