9 de juliol de 2010
0 comentaris

Bufen temps de canvis legals

Al nord, l’ajuntament de Perpinyà ha aprovat recentment la Carta municipal per la Llengua Catalana en la qual es reconeix la cooficialitat del català. Aquest fet implicarà que tots els serveis i organismes municipals hauran d’integrar la llengua catalana tant en l’àmbit de l’ensenyament com l’administració, la senyalització o els mitjans de comunicació. Si s’acaba aplicant amb rigor, aquesta iniciativa política pot representar un impuls significatiu per garantir la pervivència, la transmissió i l’inici de la normalització del català a la capital de les comarques del nord.

Al sud, la Iniciativa Legislativa Popular per una Televisió Sense Fronteres encapçalada per Acció Cultural del País Valencià ha aconseguit reunir 650.00 signatures i les ha presentat al Congrés dels Diputats. Encara que la seva aprovació en aquesta cambra de representació espanyola és incerta s’ha de considerar molt exitosa tant per l’alt nombre de signatures aconseguit així com pel gran número d’entitats, agrupacions i voluntaris que l’ha fet possible.

Al centre, el Principat bull indignat després de les darreres retallades fetes a l’Estatut de Catalunya vigent ja des de fa alguns anys. Primer va ser el Congrés espanyol i ara ha estat el Tribunal Constitucional (TC) el que ha acabat de llimar els seus articles més significatius. En matèria lingüísitca, el TC afebleix l’estatus legal de la llengua catalana atacant l’article 6.1 per rebaixar-ne el seu ús preferent, com a llengua pròpia de Catalunya, en l’administració, l’ensenyament i els mitjans de comunicació públics.

L’Estatut de Catalunya que ja va ser aprovat per una gran majoria del Parlament de Catalunya i posteriorment per un referèndum popular oficial no hauria de ser escapçat per cap tribunal i menys per un que ha perdut la poca legitimitat que li quedava mantenint molts dels seus membres actuals molt més temps del permès.

Per la llengua, i per moltes altres raons, la manifestació encapçalada, molt probablement, pel lema «Som una nació. Nosaltres decidim» hauria de ser multitudinàriament històrica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!