Marea verda?

Els mitjans de comunicació del país en van plens: «Marea verda contra el decret de trilingüisme», «La marea verda en suport a la vaga indefinida…», «Una marea verda ocupa les capitals de les Illes», «Immensa marea verda per l’educació». No és pas cap novetat. Ja fa temps que se’n parla, de marees: la blava, quan el PP s’emporta(va) la gran majoria de vots en unes eleccions; la groga l’11 de setembre proppassat, etc.

Tothom té al cap què volen expressar els periodistes quan diuen o escriuen ‘marea’. Parlen d’un grup de gent organitzada que pretén canviar una situació considerada injusta. És un col·lectiu que es mou enèrgicament, que creix amb una certa rapidesa i que sol tenir un moment d’esclat, l’hora de demostrar que són molts i que tenen força.

No és pas que el concepte sigui nou. Ja fa molts anys que hi ha partits que guanyen per majoria absoluta unes eleccions, i les protestes contra les injustícies són tan antigues com les injustícies… Però passa que abans no ens hi referíem amb metàfores, sinó dient les coses pel seu nom. En comptes de dir que aquella nit s’havia viscut una ‘marea blava’ dèiem que el partit X havia guanyat per una majoria contundent (o rotunda, o immensa, o esclatant, o impetuosa; o que havia copat la majoria dels escons…).

I aquesta ‘marea’ d’ara, que va lligada al color que identifica els qui s’hi adhereixen, com l’anomenàvem? Doncs, generalment, parlàvem d’un moviment i, si la cosa anava molt de veres, de revolta o fins i tot de revolució. De fet, de ‘revolucions de colors’ n’hem tingudes qui-sap-les aquests darrers decennis. Pensem, per exemple, en la Revolució Taronja d’Ucraïna, l’any 2004. El fet que el color sigui de les samarretes, o dels mocadors, o del logotip del moviment és poc important.

Molt probablement, aquest ús de ‘marea’ relacionat amb un color s’inspira en dues expressions universals i registrades en diccionaris i enciclopèdies: ‘marea negra’ i ‘marea vermella’. La primera designa una capa que cobreix la superfície de la mar per un abocament de petroli. La segona, una acumulació d’algues que pot arribar a ésser tòxica per a la fauna marina. Tant l’una com l’altra, doncs, designen conceptes negatius, nocius, perillosos. I poc (o gens) metafòrics.

Sigui com sigui, el terme ‘marea’ no escau a això que volem anomenar. Per què? Doncs perquè no inclou la idea de creixement enèrgic, ràpid i perceptible ni ens parla d’un moment d’esclat. Si volem un terme mariner que ens digui tot això, és més precís onada (tampoc no cal recórrer a ‘tsunami’, com es fa sovint, exageradament). I, sense moure’ns de l’aigua, podem parlar de riuada, que és el terme que vam emprar a VilaWeb el dia de les manifestacions. D’aquesta manera trèiem la pols d’un mot que ja tenia un sentit figurat consolidat, per bé que, com molts, força arraconat dels mitjans de comunicació del país.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *