Covid-19: 2020

Aquest cop, l’ Adolf Tobeña, no l’ encerta, no fa diana, dona voltes per l’ entorn del nucli dur del tema, analitza un grapat de questions molt i molt importants però no encerta a trobar ”el quid” de la questió.

Jo penso que hi és aprop prò que li manca trobar els dos o tres elements centrals sobre la questió.

Per altra banda prescindeix d’ analitzar l’ entorn, l’ entorn, la perfifèria ahont hi ha assentaments humans com el castellà o l’ aragonés o l’ andalús infleuixen i molt a l’ hora de definir i modelar el que és el nucli dur de la societat catalana catalanista. No entenc com li ha passat per alt això.

Perque potser sí que és una passió, un enamorament, però en qualsevol cas no es secessionista, és una passió de ”veste’n”, fot el camp i no m’ emprenyis més” i ” ves a tocar els pebrots a la teva tia”.

NOTA: CLICA SOBRE EL DARRER PARÀGRAF PER LLEGIR L’ ENTREVISTA DEL PAÍS A N’ EN TOBEÑA.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!