BioSofia

En tota mena de circumstàncies hi ha dues maneres de reaccionar, aquelles que tan gràficament es descriuen en la vella i coneguda història de l’ampolla mig buida i mig plena. No per coneguda i repetida és menys exacta. O bé ponderem més la part plena de l’ampolla, que és com dir que ens aferrem i sostenim la part vivent de la persona, o bé defallim. T’animo, Sònia, a ajudar a viure al teu pare. Tu pots fer que visqui la malaltia d’una manera menys dolorosa tant físicament com psíquica.T’animo a compartir amb ell i a relacionar-t’hi el màxim. Et convido a fabricar-li moments de felicitat, que no seran els mateixos d’abans, però que existeixen. Quan ens focalitzem en la part buida de l’ampolla, oblidem la persona malalta tot i que continua estant aquí; i això, per tal de no veure els estralls de la malaltia. Quan ens refugiem en la ploranera, actuem com si la persona ja estigués morta tot i que continua estant ben viva. D’això se’n diu enfonsar-se en la morbositat. Sònia, això últim no et convé: marcaria la resta de la teva vida que a partir d’ara esdevindria un perllongament de la situació del teu pare. La disjuntiva és: o la situació del teu pare et marca o tu amb la teva actitud vital marques la situació del teu pare. O ell t’infon decrepitud o tu li infons vida. Que guanyi la vida, Sònia. Sé que és dur, però s’ho val.

D’on et ve, Sònia, aquesta reacció? Potser prové del teu pare? O de la teva mare? De qui l’has après sense adonar-te’n? Recordes la mateixa reacció en algú d’ells en situacions semblants? Contestar-te aquestes preguntes aclarirà el sentit de molts altres sentiments, i també idees, que dirigeixen des del subconscient la teva conducta.

Milers de persones s’enfronten a la mateixa situació que tu, Sònia. Avui, a internet molts webs acullen testimonis de gent que se’n surten com poden. Escoltar el seu punt de vista i compartir les vivències et pot ajudar. N’estic segur.