La trappola

La trappola che non acciuffa niente

1 de febrer de 2009
3 comentaris

Vostès tenen un problema…

Aquest apunt no és per parlar del 3%, ni del cas Pallerols, ni dels mortadelos, sinó dels del cas del 100% i el mític Paz Dorado. Resulta que aquest senyor, imputat per corrupció en haver-se embutxacat 1,2 milions, ha arribat a un pacte extra-judicial per no anar a la presó, a canvi de retornar -molt altruistament- els diners que prèviament havia extret de l’erari públic a canvi d’uns cursos de formació, que mai van arribar a fer-se. Ho podeu llegir aquí: Un dirigente patronal devuelve 1,2 millones que defraudó al erario. (El País, 16-01-2009). Incomprensiblement el cas ha passat inadvertit entre els mitjans catalans. Són més interessants els mortadelos i les “chicas Bond” de la Comunitat Autònoma de Madrid. I és que la superintendenta Aguirre dóna molt més glamur que la cosa nostra particular. Així que God bless el Baix Llobregat, president.

I el més interessant de tot és que un regidor de Sant Feliu, Jaume Solé Díaz, denuncia al seu bloc que el tal Paz Dorado ha rebut aquest mes de gener una suma de 2,7 milions d’euros per una operació amb l’ajuntament dubtosament precipitada. Ho podeu llegir aquí: “Dubtes raonables a Sant Feliu“.

La crònica dels esdeveniments, segons el regidor, és aquesta:

I. Al 2005, el propietari de la Sala
Ibèria posa l’equipament a la venda i l’Ajuntament es posiciona com a
comprador per adquirir-la i passar a formar part del patrimoni de la
ciutat, i evitar així perdre un equipament cultural.

II. L’equip
de govern pacta a mitjans del 2006 amb l’intermediari Paz Dorado un
lloguer amb opció de compra al cap de tres anys. L’intermediari
subscriu un préstec hipotecari a tres anys per comprar la Sala Ibèria i
posteriorment llogar el local a l’Ajuntament.

III. El valor
econòmic de l’operació consisteix en un lloguer mensual de 12.100 euros
i una opció de compra per import de 2.704.554 euros, sense descomptar
els pagaments avançats en el lloguer. El contracte se signa el 27
d’octubre de 2006.

IV. El passat mes de desembre, deu mesos
abans de vèncer l’opció de compra i en plena crisi econòmica, PSC i CiU
presenten amb urgència la necessitat d’avançar el termini de l’opció de
compra.

V. Davant la falta d’informació i amb l’informe negatiu
de l’interventor municipal, Iniciativa demana la retirada del punt de
l’ordre del dia fins que Juan Antonio Vázquez i Josep Ll. Fernández
Burgui no facilitin tota la documentació econòmica. Vázquez és veu
obligat a ajornar l’aprovació de l’opció de compra fins al ple del mes
de gener.

VI. Transcendeix als mitjans la notícia que
l’empresari Paz Dorado és condemnat per frau en subvencions atorgades
pel Departament de Treball de la Generalitat dirigit per Unió
Democràtica de Catalunya, partit on milita el tinent d’alcalde de Sant
Feliu i Responsable de l’Àrea de Cultura, Josep Ll. Fernández Burgui.

VII.
L’acusat Sr. Paz Dorado diposita al jutjat a instàncies de l’Agència
Tributària els diners que va defraudar, per fer front al pagament
hipoteca béns a favor de l’Estat.

VIII. L’alcalde es ratifica en
la decisió d’avançar en 10 mesos la compra de la Sala Ibèria en les
condicions acordades a l’any 2006. Un avançament que reporta 2.700.000
euros a l’empresari condemnat per frau.

IX. Davant la poca
informació i transparència, Iniciativa sol·licita una segona taxació
independent que calculi el cost real de mercat que té l’equipament.
L’actual crisis econòmica ha provocat una pèrdua del valor econòmic
dels béns immobles que aconsella una revisió a la baixa del preu pactat
a l’any 2006.

X. L’alcalde denega l’entrada a un taxador
independent, demanat per ICV, que valori si els impostos dels ciutadans
i ciutadanes són utilitzats amb total garantia, transparència i
eficàcia.

  1. Però fàcil d’entendre si acceptem que la majoria de ciutadans que voten en aquest estat són bastant cretinitzats, politicament. I els partits s’han convertit en empreses; amb els Consells Nacionals actuant com a Juntes d’Accionistes. M’agradaria saber quin tant per cent d’aquests organs està integrat per militants a sou de la política,  administracions o empreses properes. En el cas del PSOE de catalunya deu ser un 80 o 90%

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!