La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Llegit al bloc “L’illa dels Déus morts“:
La ultranacionalista espanyola Rosa Díez ha tingut l’oportunitat de
deixar sentir els seus brams entre els murs de l’emblemàtica institució
catalanista, per cortesia de la direcció, que hi ha adduït que calia
evitar donar-los excuses per a fer victimisme i dir que els
catalanistes som uns intol·lerants totalitaris, de manera que se’ls ha
cedit l’espai perquè hi poguessin dir que els catalanistes som uns
intol·lerants totalitaris. Els catalans som així.
Certament, m’estimo molt més, ser així. No ser, gens ni mica, com ells.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mira, m’has donat una idea.
Jo ja estic cansada de ser ‘així’. A banda que ‘així’, ni que fóssim de Can Verga, amb el trot rost avall que duim no ho podrem ser molt de temps. Jo ja estic a l’estora.
Vaig consultar la web del partit aquest. Informava d’aquest acte. Vaig consultar la web de l’Ateneu. No en deia ni una paraula. Així que vaig decidir que l’endemà hi trucaria.
Vaig trucar a l’Ateneu i vaig preguntar a la noia que em va atendre si aquell vespre tenien cap acte organitzat. Em va dir que no. Jo li vaig dir que si estava segura. Ella m’ho va assegurar. Llavors li vaig dir que havia vist publicitat d’aquest partit que deia que feia un acte en aquest centre i ella em va dir que era cert, però que ells només cedien el local (que el pot llogar qualsevol) però no hi tenien res a veure i per això no n’informaven ni se’n feien responsables.
L’endemà vaig parlar amb l’Enric Canela sobre el tema i em va dir que això a la Universitat també els havia passat algun cop. Un particular els llogava el local per a un acte i després resulta que era una tapadora que encubria algun acte així. Llavors què hi podies fer? Si els retiraves el permís quedaves com un intolerant i formaries un merder del qual només ells en surtirien beneficiats. Així que millor no fer-ne gaire cas.
Doncs en aquest cas igual. Fer l’acte en l’Ateneu no és un fet neutral. Volien provocar (i ai algun energúmen hagués anat a escridassar-los els hauria anat molt bé) i que comencessim a discutir-nos i a discutir la institució de l’Ateneu. Com més en parlem més publicitat fem de la Rosa Diez aquesta. No caiguem en aquestes ximpleries. Si no en parlem més ningú no ho recordarà al cap de quatre dies i de tota manera a l’Ateneu segur que a partir d’ara seran més cauts a l’hora de llogar el local.