La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Roine, Roina, Royne o Ròse? Jacme o Jaume?
Al darrer apunt l’amic blocaire borinotus em fa notar que m’ha traït el subconscient i he escrit Roina en lloc de Roine. El cert és que ho havia escrit així conscientment, però sense ser conscient de quina era la forma correcta. Senzillament m’havia trobat alguns textos on estava escrit així, i davant la disjuntiva havia cregut erròniament que Roine no era més que una francessització del topònim -Rhône, en francès-. Així ho havia cregut degut a què m’he trobat a més d’un pronunciant en català oriental “Roine”, amb la ‘e’ ben tancada.
Davant el dubte he confirmat a l’enciclopèdia que la forma correcte és Roine, i no hi ha cap referència a un riu anomenat Roina. De totes maneres m’he quedat amb el dubte i he arribat a la conclusió que en català no abunden, o no existeixen, els topònims acabats en “-ne”. Tampoc he trobat relació amb l’occità que en diuen “Ròse”, o amb la forma francoprovençal, “Rôno”. La terminació en “-ne” la trobaríem més al nord, en alemany en diuen “Rhône”, coincidint amb el francès.
L’explicació del perquè els catalans en diem “Roine” l’he trobat al DCVB on en fa la següent descripció històrica que no deixa cap mena de dubte:
ROINE topon. ant.
ant. El Ròdan, riu de França; cast. Ródano. Lo apostoli tench concili en Lió sobre’l Royne, Desclot Cròn., c. 66. Anam passar lo Royne a la barca de Bellcayre, Pere IV, Cròn. 103. Aplegant en les mars del Royne prop lo port de Aygues Mortes, Tirant, c. 250.
Tanmateix si les últimes referències que en tenim són del temps Joanot Martorell, potser caldria verificar si els darrers 5 segles s’ha continuat anomenant així, o si aquesta forma és l’acceptada per la influència dels treballs d’ Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Potser algun filòleg o historiador que es llegeixi aquest apunt em podria donar una explicació. La veritat és que si la solució és que l’hem d’anomenar Roine perquè en els temps de Jaume I l’anomenaven Royne, potser ens hauríem de preguntar com és que mai anomenen en Jaume I amb el nom occità amb el que signava, és a dir, Jacme. Llegiu per exemple l’apunt “Un primer Jacme per en Jacme primer” de “Lo blòg deu Joan“.
Clar que si acceptéssim la toponímia occitana, els polítics encara ens vendrien un transvasament d’aigua de roses.
Respon a Anònim Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
OK oK, entenc. Em pots dir Jacme a partir d’ara si vols. 😀
I pitjor és per exemple confondre Zurich amb Rhin com he fet jo (mira el correu). La connexió ente el riu i Suïssa és el Llac Constança i poca cosa més. El lapsus ve de que m’he equivocat de bar. (Volia dir Zurich i vaig anomenar-lo amb el que tinc davant de la feina).