La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Jep Gouzy (When Bob meets Eminen or… Bob dylan’s 115 th dream with a nip of Gin(é)).
La forma de caminar de l’home era extraodinàriament desatesa, com una titella moguda per fils invisibles. El cap ell semblava dotat de vida pròpia. Tenia uns vestits massa amples que li donaven una aparença extravagant dins aquest districte selecte de Manhattan, semblava la roba d’un vagabund. Malgrat tot si se l’obserbava amb atenció, els vestits eren nous. I observant amb encara més atenció aquesta cara citrina amb barba d’alguns dies, aquest home menut, d’edat mitjana, era familiar. Sota el barret es veia un nas ganxut, i els seus trets delicats eren emmarcats per la barba. Rascant-se el nas fou possible veure que tenia ungles llargs i negres. Quan alçà els ulls per travessar el carrer, es vegeren els seus ulls d’un blau intens, més blau que els ous del pit-roig.
– Ets Bob Dylan!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!