La trappola

El pitjor de tot és veure com els polítics catalans es deixen ensarronar per les trampes dialèctiques del nacionalisme espanyol. “El café para todos” pot semblar una solució justa. Que tots rebem el mateix hauria sembla de justícia, així servim un cafè per tots, i tothom content. I sabem perfectament que les coses no són així, però entrem en el seu llenguatge.

El cafè de l’estudiant es fa de la següent manera: Primerament es fa un cafè de la manera habitual. Posteriorment es torna a elaborar el cafè, però utilitzant com a aigua el cafè obtingut la primera vegada. D’aquesta manera s’obté un beuratge -totalment imbevible, tot sigui dit- amb el doble de cafeïna habitual.

I així funciona el finançament, mentre a uns ens serveixen un cafetó claret, d’aquests que es beuen pel nord d’Europa, als altres els serveixen el cafè de l’estudiant. I és que no és el mateix una comunitat autònoma que rep de l’estat inversions faraòniques en infraestructures, que una altra que s’ha de buscar els calers per poder proveir de serveis bàsics els seus habitants -peatges, recàrrecs dels carburants, campanyes massives de multes, etc…-. No es pot posar al mateix nivell Catalunya que altres comunitats que estan filtrant dues vegades el cafè.

La discussió hauria d’estar en quins serveis ens presta l’estat, quins l’autonomia, i posteriorment comprovar si la cistella d’impostos es correspon a la realitat. Òbviament a l’estat espanyol no li interessa gens la transparència, per això presenta el finançament autonòmic com si hagués de ser una qüestió multi-lateral, i per això ha anat convocant Zapatero presidents de comunitats autònomes. El president Montilla no s’hauria d’haver prestat mai a aquests gests propagandístics, per dues raons principals: ni els catalans rebem els mateixos serveis que la resta d’autonomies, ni la presió fiscal de l’estat és homogènia -A part dels impostos indirectes, tenim fins i tot diferències en l’IRPF degudes als pentinats fiscals que són molt més efectius i abundants al nostre país-. A més, hi hem d’afegir que els fons europeus, tampoc s’han repartit mai de manera equilibrada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!