De l’article “El año que ha cambiado el mundo” d’Alfons Quintà:
La traca llega con
la cena de final de año. Estamos reunidos diversos amigos. Predominan
las parejas de economistas y de abogados, seguidas de las de médicos.
Oímos el buen discurso de Sarkozy en el Telediario de France 2. De
repente se nos muestra a una familia catalana que ha decidido gastarse
42.000 euros (casi siete millones de pesetas) en el alquiler, por sólo
una semana (sic) de un chalet en Meribel (en la Saboya
francesa). Viene a ser un millón diario. La cámara los muestra muy
contentos y habladores. Se nos informa de que se trata de la familia
Carulla, de Barcelona. Habla Mariona Carulla, hija del fallecido industrial agroalimentario Lluís Carulla. También lo hace otro miembro de la familia, Guillermo Sagnier, al parecer miembro del grupo Europraxis, filial de Indra.
Cal dir que Indra és una empresa que viu de la mamella pública, especialment del ministeri de defensa. (Cerca Google: Indra + Ministerio de Defensa).
I Avui un lector de l’Avui, es preguntava a la bústia del diari on anaven a parar els pressupostos del departament de defensa en concepte d’assessorament estratègic sobre qüestions nacionals.
Sóc un català de 81 anys que encara m’escandalitzo quan llegeixo
segons què. Per exemple, a la Bústia de l’AVUI del dia 28 de desembre
es diu, a la carta Més diners per als catalans?, que al pressupost de l’Estat espanyol hi ha una partida del departament de Defensa que s’anomena Assessorament estratègic sobre qüestions nacionals,
i hi destinen una partida de 225 milions d’euros (uns 40.000 milions de
pessetes). Després d’assabentar-me d’això, crec que tinc ple dret a
preguntar quines són les qüestions nacionals, centrades en Defensa, que
justifiquen la despesa de 225 milions d’euros d’assessorament, quins
són els seus sous, quins altres mitjans els fan falta, així com també
el temps dedicat a aquests estudis. El que sé que no puc preguntar és
les estratègies que aconsellen aplicar -comprenc que això mereix un
secretisme-. Els catalans ens podem imaginar que no ens explicaran les
seves estratègies per anar-nos rebregant.
Em permeto parlar en nom de tots els que ens sentim catalans dient
que esperem resposta a aquestes preguntes. També crec que estic
somiant. Els ciutadans hem d’anar disposant de més transparència en
l’aplicació dels nostres diners, especialment en partides com aquesta
que m’ocupa, oi?
Eugeni Isanta Permanyer
Terrassa
Segurament amb els sous dels directius d’Indra, ja es deuen endur un bon pessic d’aquests 225 milions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig llegir la carta i em va sobtar força. No hi ha un seguiment de com es gasten els diners públics? És clar que en aquesta partida en concret l’oposició del PP no crec que ho vegi malament….
Els que lloguen xalets de luxe també tenen dret a viure