La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Últimes hores abans de que comenci la jornada de reflexió, meditarem i cavil·larem mentre els candidats seguiran mostrant-nos un ample somriure des dels cartells, a internet els blocs i els fòrums seguiran repetint consignes, no gaire apassionadament com s’estilava anys enrera. Les notícies ens mostraran els candidats en pijama i sabatilles i l’alleujament d’un dia sense política, o de política subliminal. Recordarem els temes de campanya en aquestes eleccions, ben diversos i eclèctics. Ens han servit per aprendre quina mena d’article és el "kubotan" i com fer-lo servir reglamentàriament, algun empresari no donarà abast de tantes comandes del producte amb tan bona publicitat gratuïta, caldrà investigar els accionistes. Autodefensa, és el que ens proposa algun candidat preocupat per l’envestida dels exèrcits musulmans, el mateix "Abd al-Rahman" assetjant les muralles posant en perill l’administració visigòtica. Les noves modes s’imposen i la "burka" substitueix els tangues primaverals, hi ha fotografies que ho demostren. Com a reacció els ciutadans reclamen biblioteques contra l’especulació de les mesquites, es salatu haíurun min en naum, es salatu haíurun min en naum, ens envaheixen, ens envaheixen hordes de joves rossos i d’ulls blaus, pilars de saviesa que ens aporten el nou sànscrit universal. Així que anirem a Frankfurt, anirem a Frankfurt i hi farem una gran foguera on hi cremaren el "Tirant lo Blanc" i "La Galatea", seran les noves cendres literatura catalana?. Mentre ens ho pensem compartirem un "mate" i ens empassarem un "Nigirizushi" servit per un cambrer xinès. I els demòcrata-cristians? ara es declaren social-demòcrates per diferenciar-se una mica dels post-marxistes, aquests alcen patent en mà els drets sobre mileuristes i immigrants, són nostres i de ningú més! Nosaltres els vam veure primer! proclamen amb vehemència, tot pensant en el fòrum de les constructores i en l’especulació cultural, mentre es prenen uns "mojitos". Agafo les maletes, faig l’última mirada enrera, tot just veig que arriben a la ciutat un napolità i un sicilià, es miren la ciutat encisats, com si fos un deliciós "dolce", a punt per cruspir.
– Carta llegida a l’Avui d’avui:
Adéu, Barcelona
Aquestes són probablement les últimes eleccions en què votaré a Barcelona. Sóc mileurista i, si la meva xicota va arribar al Principat fa pocs anys buscant noves oportunitats, aviat serem tots dos els qui, desencantats, marxarem a Galícia, la seva terra, per la dificultat de viure a la meva ciutat. La política de vendre sòl municipal a les immobiliàries per subhasta pot resultar un negoci molt lucratiu per a l’Ajuntament, però per als ciutadans les conseqüències són perverses. El meu vot, òbviament, buscarà que no tornin a governar els qui han fomentat aquesta situació. Tant de bo el líder de l’oposició aconsegueixi capgirar les enquestes i porti a la ciutat un model socialment més just. Per a mi, malgrat tot, ja serà tard.
Marc Franco i Puig
Article de Ramon Tremosa ahir dijous: "Barcelona col.lapsada".
Es salatu haírun min en naum: L’oració és millor que el somni.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Completament d’acord amb el professor Tremosa quan parla de la ineficàcia demostrada per l’Administració catalana en la recepció d’immigrants durant els darrers anys i de la manca de previsió de cara al futur… És un dels grans problemes d’un model centralitzat en una ciutat gran i moderna. T’has fixat en un detall? "… encara se senten veus del PSC i d’ICV reclamant un milió més d’immigrants a Catalunya…". Em pregunto per a què voldran el PSC i ICV un milió d’immigrants? Suposo que es tracta d’un error durant el procés d’edició i que és el sector empresarial català qui necessita més immigrants…