la rella

La rella ha editat un póster en color del C.E. Sant Feliu Sasserra amb motiu d’haver-se proclamat campió de 1a territorial i haver aconseguit l’ascent a Preferent, un fet excepcional.
Per si n’hi havia poc, aquest passat cap de setmana, l’equip lluçanès va aconseguir una històrica victòria sobre el Sabadell, de 2aB, per 1 gol a 0, eliminant-lo de la Copa Catalunya. Aquests fets han situat l’equip sasserrenc a dalt de tot del futbol de la comarca, fet que permetrà que la propera temporada es puguin veure partits encara de més nivell que fins ara.
Per aquest motiu, la rella ha volgut sumar-se a la celebració esportiva de Sant Feliu i de tota la comarca amb l’edició d’aquest póster, encartat a la mateixa revista i editat solt per a distribuir entre amics i simpatitzants.
Des de la rella es vol agrair el suport de l’equip, de l’ajuntament, d’establiments comercials i del fotògraf, Xavier Crespiera, per fer possible l’edició del póster.
Un cop més, la rella, amb l’esport del Lluçanès.

A continuació, podeu llegir l’entrevista publicada en la rella 204, amb el president del C.E. Sant Feliu Sasserra, Jesús Vilageliu, feta pocs dies abans que es confirmés el triomf i l’ascens de l’equip.

“Aquest any, s’ha mantingut un bon ritme, sabent remuntar quan s’ha perdut algun partit.”
Jesús Vilageliu, president del C.E. Sant Feliu Sasserra

“Pueblo pequeño, equipo grande”. Així definia un conegut diari d’esports el lideratge d’aquesta temporada en la lliga de primera territorial del Club Esportiu Sant Feliu Sasserra.
El club, fundat fa més de 80 anys, porta des de l’any 2004-05, en què van quedar campions de 3a territorial, un ascens imparable que sembla que enguany acabarà fent-los campions de primera territorial, i el plantejament de continuar l’ascens jugant a preferent, decisió que haurà de prendre la nova junta presidida per Jesús Vilageliu.

– Jesús, quines possibilitats hi ha de quedar campions de lliga?
– Quan l’entrevista surti al carrer ja haurem jugat amb el Sant Celoni i ja haurà quedat bastant decidit si som campions o no. El que sí és segur és que si no som líders jugarem la promoció.

– Quina creus que ha estat la clau perquè l’equip funcioni tan bé?
– Crec que som líders gràcies a haver mantingut una base de jugadors de la temporada passada que vam creure que havien sigut els pilars de l’equip i que vam acabar de reforçar amb alguns més.
L’entrenador, el Víctor Vera, el mateix de l’any passat, ha sabut formar un equip amb una bona preparació, tant física com psicològica. Diria que amb uns entrenaments quasi de professionals, mantenint un bon ritme i sabent remuntar quan s’ha perdut algun partit.
La plantilla és formada per només 18 jugadors i també hem estat de sort que no hi ha hagut gaires lesions.

– La majoria de jugadors són de fora del poble….
– És formada per gent del Bages, Lluçanès i Sant Feliu.

– I compteu amb un altre equip que juga a tercera territorial?
-L’equip de tercera regional es va muntar potser fa uns tres anys perquè hi havia molts jugadors del poble que volien jugar a futbol però que no volien o no podien assumir el compromís i la disciplina de jugar en un equip de 1ª regional. Es dóna el cas d’algun jugador amb prous qualitats per anar a primera que va decidir quedar-se a tercera perquè no es volia comprometre a seguir la disciplina d’una primera territorial. Aquest equip funciona més relaxat i no va tan bé com l’altre. Estem entre els cinc últims, però per part de la junta el tracte i les condicions són iguals pels dos equips.

– Com es finança un club d’aquestes dimensions?
– Comptem vora els 200 socis i una molt bona col·laboració per part de la majoria de la gent del poble i empreses en cada iniciativa que organitzem per recaptar diners. És complicat perquè a la primera regional hi ha despeses força importants.

– En cas de quedar primers, us heu plantejat passar de categoria?
– Sí, clar que ens ho hem plantejat!! No se si passarà mai més però potser per les dimensions del poble és una mica exagerat. De totes maneres, ens hem de reunir i decidir-ho en ferm, però els socis empenyen molt fort. La gent en té ganes i es veu fins i tot amb els desplaçaments, on sempre ens acompanya molta gent. Ja fa temps que fem tan bona campanya que no pujar sembla que sap greu. Som conscients que després de la pujada hi ha la baixada i que canviar de categoria ens farà anar més a remolc.

– Segurament en la vostra categoria sou dels pobles més petits!
– Exceptuant el Marganell doncs sí. Com a anècdota, quan vénen equips de les rodalies de Barcelona, algunes vegades demanen on és el poble creient que el què veuen és una barriada.

– I especulant una mica, com veus el futur del club?
– Mantenint l’equip de tercera amb gent de poble i si cal, amb algú de fora per poder completar la plantilla. Amb l’equip de primera, mantenir el màxim de jugadors que puguem sense esverar-nos amb el pressupost, i si anem a preferent, ampliant plantilla i reforçant-nos una miqueta.

– No hi entra el crear una plantilla de futbol base?
– Ja ens agradaria. Si hi hagués prou canalla sí, però no n’hi ha prou com per fer un equip d’una categoria concreta. Aquí els nens van a jugar a Prats o a Avinyó.

– Com veus el futbol a la comarca?
– Comparat amb anys enrere el nivell ha baixat bastant. Quan jo era jugador hi havia força equips com l’Artés, l’Avinyó, l’Oló, el Prats…. que eren de primera regional i ara només hi ha el Sant Feliu. Els rivals més propers són l’Avià i el Puigreig. El problema crec que sempre és el mateix: el finançament.

– Potser el dilema als clubs petits està en el plantejament de tenir un equip en què hi pugui jugar tothom o buscar pressupost i promocionar un equip perquè vaigui escalant categories.
– És clar, el que li agrada el futbol potser sí que prefereix veure categories altes però en un poble petit no pots estirar més el braç que la màniga, encara que nosaltres ara ja estem en aquest punt i no aflacarem pas.
És el primer any que vaig al davant i tinc clar que l’any vinent hi tornaré a ser. Els de la junta ens avenim molt, venim tots del futbol i treballarem tots perquè això vaigui endavant…..Si l’any vinent les coses no ens van bé i em tornes a demanar el mateix potser ja et respondré diferent.

Glòria