Avui, quan m’he llevat al matí, ja tenia a sobre la taula del menjador el llibre de Sant Jordi, acompanyat d’un punt de llibre que deia: Jo també sé llegir, imbècil!
Aquest llibre és: “El Castell de Vidre” de Jeannette Walls. Diu que és una història commovedora, d’una sensibilitat extraordinària, que no es pot deixar de llegir.
Sinopsis: Créixer a la família Walls no és fàcil. Ni per a la Jeannette ni per els seus tres germans. Però a voltes és màgic. Fabulós. Quan la mare fa d’artista i oblida que odia la domesticitat. Quan la fantasia de les històries del pare fa oblidar la pobresa, la gana, el fred, els pantalons foradats amb els genolls pintats perquè no es noti, els viatges per l’Amèrica profunda de casa miserable en casa miserable. Quan està sobri. Però la Jeannette creix, i aprèn que la vida és complicada, i que el castell de vidre amb què han somniat tota la vida ella i el seu pare potser no es construirà mai…
Jo he regalat “El Celler”de Noah Gordon. Un llibre que barreja la vinya, el vi, la política i la història.
I a vosaltres, quins llibre recomaneu? Quan els tingui llegits ja us en faré cinc cèntims…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La veritat sigui dita els llibres del Noah Gordon deixen molt que desitjar.Fora d´”El metge”la resta són illegibles.La seva visió històrica està plena d´anacronismes i inexactituts.El llenguatge empreat és pobre i empobridor.I pel que al texte normalment esdevé excessivament carrincló.
Per això mateix,sense ànim de pedanteria li recomanaria la lectura de:
1.Noves vides d´Ingo Schulze.
2.Expiació d´Ian Mc Ewan.
3.La casa de les trobades de Martin Amis.
Li recomano Repressió Franquista a Vic (1939-1945).I de passada també Del caciquisme a la democràcia del Xavier Tornafoch.Gràcies a la seva lectura entendrà l´immobilisme de la societat vigatana.
Si l´interesa la temàtica social llegeixi el següent:
– Contes de Kolimá. Shalámov.
-Els raïms de l´ira.Steimbeck.
-Vida i destí.Grossman
Jo només li recomano un llibre: Breu tractat de lladromància, l’autor del qual és el conegut lladre de l’ambulatori. Aquest llibre, prologat per F. Puig (un gran especialista en aquesta especialitat) potser no el trobarà a les llibreries, però el pot veure, amb peus i cames, passejant-se impunement per la ciutat de Vic.
Desitjo que l’enxampin i que es faci justícia. Que el canviïn per en Franki, si us plau.
El Tractat de lladromància és un llibre molt recomanable,jo l´he llegit i m´ha deixat sense alé.Sobretot no es perdi les il.lustracions que hi surten,no tenen preu.En definitiva és un best-seller per a tot aficionat a la temàtica social.
Una vegada llegit li recomano que encapçali una campanya a favor de la permuta carcelaria d´aquest personatge respecte en Franki.
Senyors,
No es poden fer insinuacions com les que fan alguns de vostès. Tinguem-ho clar tots plegats: si no hi ha proves, no hi ha lladre.
Oi?
Senyoreta Jurado no li faci cas al Moderator.Presumeix de culte i més enllà de les memòries d´Africa del Pujol i els llibres del Madí i el Durán i Lleida no ha llegit res.És fruit del franquisme i el pujolisma tal com pot veure arran dels seus nocius comentaris.El seu fals conservadorisme és una cortina de fum per tapar les vertaderes misèries i corrupteles que pateix la nostre societat.
Endavant Senyoreta Jurado,segueixi amb la seva lloable tasca acusadora de les injustícies que a diari es donen en la nostra ciutatt
Conec la temàtica de què parleu, però s’ha de reconèixer que, en el cas que dieu, no s’hi pot fer gran cosa. S’han provat moltes coses i al final un no sap com s’ha de resoldre. Resignació, amics. Suposo que cal aprendre a viure amb les misèries. Això sí, us recomano un llibre: El lladre d’ordinadors. Molt bo.