Laia Jurado i Canadell

Aquests últims dies a molts diaris es publiquen articles d’opinió i editorials parlant de la crema del retrat del rei en la manifestació contra la presència d’aquest a Girona. En una editorial que publicava diumenge passat el diari “El Periódico” es diu que aquests fets van en contra de la “cohesió territorial, portats a terme per una minoria radical” i també hi afegeixen “que no ajuda a la convivència pacifica”.

Trobo absurd que es parli en aquests termes i també estic cansada que a l’esquerra independentista se’ns acusi de “minoria radical que no ajuda a la convivència”. Si recapitulem bé: que pot ser hi va haver cap acte violent en aquella manifestació? NO. L’únic que es va fer és exercir la llibertat d’expressió. Com a catalans molts no reconeixem la figura del rei imposada pel franquisme. I per tant, com a símbol espanyolista tenim la nostra pròpia opinió i tenim tot el dret a manifestar-la i fem ús de la llibertat a expressa-ho de la forma més gràfica possible. Ja està bé de tantes acusacions d’injúries a la corona, el rei és un personatge públic, és el cap de l’Estat espanyol. Si com a independentistes no reconeixem aquest estat, tampoc reconeixem el seu representant.

Per altra banda, també ens acusen de que anem en contra de la cohesió territorial, i no és cert. Nosaltres volem la nostra cohesió territorial, la dels Països Catalans, i és per aquesta que lluitem i per la llibertat dels seus ciutadans.

Que som una minoria radical? D’entrada cada vegada som menys minoria i per altra banda, com diu una meva companya: si ens dieu radicals per defensar les nostres idees, si, som radicals. 

Ja estem cansats de les polítiques, no tan sols espanyolistes, sinó anti catalanes que porten a terme alguns partits i que tenen la màxima expressió en el PP. Volen vendre una mala imatge dels catalans amb l’únic objectiu d’obtenir rèdits electorals a altres llocs, però què estan aconseguint amb tot això?: doncs que molta gent que ni s’havia plantejat pensar en una Catalunya independent s’ha cansat del desgast que aquesta política ens fa al nostre País i comença a creure que millor sols que formant part d’una Espanya d’aquesta mena.

I també acuso de tot el que està passant a la classe política que governa a
la Generalitat de Catalunya, els “nostres representants”. Si aquests estiguessin al seu lloc defensant realment a  la seva ciutadania, des de Madrid els hi costaria més negar-nos les nostres llibertats, els nostres drets democràtics. Estem vivint una repressió que pretén tallar-nos  les ales. Avui amb processaments per suposades injúries al rei, demà ens prohibiran manifestacions, diaris i fins i tot si ens descuidem acabaran prohibint-nos que ens presentem a les eleccions.

Per acabar des d’aqui vull mostrar la meva solidaritat amb en Jaume Roura i amb tots aquells que en els propers dies seran citats a declarar a l’Audiència Nacional  per expressar lliurement el seu rebuig a la monarquia espanyola.