Laia Jurado i Canadell

Segueix portant cua la informació que va sortint cada dia que ens sorprèn, i a mi m’indigna, sobre “El manifiesto por una lengua común” idea que ha sorgit d’un grup “d’intel·lectuals” (caràcter que els hi poso en dubte), amb el suport mediàtic de “El Mundo” la COPE (senyors bisbes, què pensen fer amb aquesta font  d’intolerància, odi, divisió i contrària als valors cristians?) i tots els altres mitjans de comunicació de la caverna  i recolzat també per la cadena televisiva Telecinco (líder en audiència a Catalunya).

Aquest manifest alerta de que la llengua espanyola està en perill, per culpa (deixa entreveure) de les “comunitats autònomes” bilingües, és a dir: Catalunya, País Basc i Galícia. Jo penso, com també ha expressat molta altra gent, que només és una fórmula mediàtica i política que han utilitzat uns quants per tal de poder embrutar més la imatge que té la gent d’Espanya sobre la nostra llengua i sobre la convivència i treure rèdits polítics de partits que basen la seva ideologia en la confrontació i la mentida interessada.

Estem en una època on es valora el coneixement de les llengües (això si, que sigui l’anglès), per això semblaria una contradicció que surtin uns quants dubtant de la riquesa que suposa el coneixement de la llengua pròpia més la facilitat per aprendre una llengua estrangera com el castellà. Critiquen l’ús del català a la vida quotidiana i oficial dels catalans, reaccionant amb perversitat quan recalquen que només emetran en espanyol. Són tan retrògrades, que es feliciten quan les cadenes de televisió dels Estats Units i altres països emeten en espanyol en les zones on hi ha comunitats d’aquesta parla i aquí ells per la “sacrosanta unitat de la seva pàtria espanyola”, no emeten ni un sol programa en català.

Han sortit veus que demanen fer boicot o una vaga de televidents de Telecinco, jo, personalment, fa anys que no me la miro, ja que la seva programació i la ideologia que hi ha al darrera de tots els seus programes no és compatible amb la meva, així que se la poden quedar en l’idioma que els hi doni la gana.

La pertinença a un país l’adquireixes quan acceptes la cultura d’aquest en la vida pública. Les persones que no se senten catalanes a Catalunya no se’ls nega el seu dret a pensar lliurement, però si a respectar  i complir les lleis que els estaments del país decideixen. Per tant, fins i tot dintre de les seves regles de joc, és una falta democràtica aquest manifest, ja que posa en qüestió l’aplicació de les lleis aprovades democràticament pel Parlament de Catalunya.

Jo demanaria a aquests “intel·lectuals” i a la gent que recolza a aquesta iniciativa que si us plau, que vagin a llençar pedres a una altra banda i que no venguin una falsa idea dels catalans i em sap greu que persones tan conegudes com la Montserrat Caballé no tingui inconvenient en recolzar aquest manifest en unes declaracions i es manifesti espanyola de soca-rel quan en el seu moment va formar part de llistes electorals de CiU. Això si, molt espanyola de soca-rel, però resident fiscal (o al menys ho era) a Andorra per evitar pagar impostos a la seva estimada Espanya.

Per acabar i encara que no tingui res a veure amb el “manifiesto”, vull criticar la interpretació que ha fet el diari “El Pais” sobre els “Espais de benvinguda educativa” que ens ha encolomat el Departament d’Educació amb el vist i plau del govern municipal de Vic. Jo no estic d’acord amb aquests espais i així ho he manifestat moltes vegades, perquè crec que no són un sistema d’integració, però de cap manera es pot manipular la informació com a fet aquest diari que utilitza aquest tema en la seva lluita actual amb el PSOE per fer que aquests tornin a recolzar els seus projectes empresarials de control mediàtic.

imatge: http://www.seacex.com/media/fotos/3%20Miralda%20-%20Lengua%20d%20Lenguas.jpg