Laia Jurado i Canadell
Mestra de la República Catalana
El debat sobre la Immigració
Ara s?està parlant molt de drets i deures de les persones, però sobretot dels immigrants. Què està passant, és que estem tant capficats en només veure les diferències, que hem deixat de tenir en compte que ?els immigrants?, per sobre de tot, són persones?
Em fa una certa gràcia que s?estigui generant un debat tan manipulat per alguns grups socials i polítics per un tema tant bàsic com és aquest, ja que per viure en societat s?han de conèixer i respectar els drets i deures que tots tenim com a persones i com a ciutadans.
Cada país i cada cultura té les seves particularitats i aquí és on s?ha d?actuar.
Si els nou vinguts provenen de països de la Unió Europea ningú els hi discuteix que puguin tenir els mateixos drets que tenim nosaltres, però si venen d?altres llocs sí.
Quan arriba una persona d?un altre país se li han d?ensenyar quins són els seus drets i els seus deures (que han de ser els mateixos que té la resta de ciutadania), se li ha d?ensenyar i mostrar que fa que la convivència (ja sigui al barri, a l?escola) sigui cordial per tothom.
Per altre banda hem de mirar de treure?ns alguns tòpics que fan més mal que bé, com ara:
– ?Ara tenim molta immigració?, sempre hi ha hagut immigració. Des d?èpoques més antigues, la gent s?ha anat movent d?un país a un altre, gràcies a aquests moviments de les persones, tenim la llengua, la cultura, la numeració que tenim. No és un fenomen actual, ni és un fenomen que es pugui aturar. Hi és, hi ha set i hi serà sempre.
– ?Tenim problemes amb els immigrants?, no és veritat, hi ha problemes amb la cohesió social. Estem fent una societat fragmentada i aquest és el veritable problema, i la culpa és de tots, no només d?un sector de la població.
– ?Reben més ajudes que els altres?, tampoc és veritat. Tothom que ho necessiti pot anar a demanar ajudes amb la mateixa igualtat, les donaran a les persones que tinguin més necessitats tant econòmiques com socials.
Tots aquests temes estan produint una fracció social molt important, amb greus problemes de racisme i xenofòbia.
Perquè una societat sigui compacte i sòlida, ha de tenir empatia (saber-se posar al lloc dels altres), hem de ser capaços de comprendre i que els nou vinguts comprenguin les nostres costums, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostre manera de conviure.
La CUP fa una aposta ferma per la cohesió social, per desfer les bosses de pobresa que s?està creant a la ciutat, ja que aquest fet efecte tant a nens, joves, adults com a gent gran, i d?orígens ven diversos. Hem de conviure plegats (i és un fet real), no podem fugir dels nostres veïns.
Imatge:http://www.bibliotequesgirona.org/imatges/carrega/noticies_foto/Vies%20de%20dialeg%20immigrants.jpg
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què vols que et digui, Laia, no m’acaba d’agradar l’article. El trobo un pèl paternalista.
Laia, crec que tens raó en que no recau tot el problema en l’immigració si no que el verdader problema són les bosses de pobresa. Si tots els magrebins que vinguessin al nostre país, portessin un sac ple de diners no hi hauria cap problema i ningú és queixaria. Però el problema és al inrevès perque els que venen aquí resulta que venen amb un esclop i una esperdenya com molts dels immigrans dels anys 60 que varen venir aquí amb el que portaven a l’esquena, laia, tens raó, a la gent més que les races o els colors els hi fan més por la pobresa.
Hola, estic fent un treball de recerca amb el tema de l’immigració dins la meva ciutat: Lleida. M’agradaria rebre informació de debats com aquests dins de Catalunya.Si algú em vol ajudar , si us plau envieu-me un correu a la meva adreça electrónica.
Gràcies.
Malament va l’independentisme combatiu si fa aquest discurs respecte l’imigració. O aprenem a fer un discurs realista, on marquem clarament els drets i els deures o estem aplanan’t encara més el camí a l’extrema dreta. I això u dic de cap i no de cor. Discursos paternalistes i progre-burgesos no fan més que desacreditarnos per ser uns interlocutors vàlids davant de les 2 parts (imigrants i autoctons) com hauriem de ser.