Laia Jurado i Canadell
Mestra de la República Catalana
Ajuntament de Vic, xenofòbia o incompetència?
De tant en tant, ja estem acostumats a que l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic en faci de les seves, és a dir, que surti amb propostes sense cap ni peus, poc pensades i desmesurades.
La última (última?) ha estat el canvi de criteris d’empadronament, que s’ha convertit en una bomba de rellotgeria per la nostra ciutat, que ha tornat a quedar davant de tothom com una ciutat xenòfoba per la qual la gent nouvinguda és una nosa que s’ha d’eliminar com sigui. Aquesta i no altra és la imatge de la ciutat transmesa per CiU, ERC i PSC en la seva roda de premsa de presentació a bombo i plateret dels nous requisits que es demanaran per tal d’empadronar-se les persones immigrants.
Així es fa la política? Tenim clar que a Vic l’equip de govern no té unes línies polítiques clarament definides sinó que tot va a batzegades. Ara els hi ha tocat als immigrants i els seus dret als serveis bàsics.
Es clar que la nostra societat té un problema amb l’arribada massiva de gent d’altres països, gent que el seu poder econòmic és baix o nul i que, per tant, són qui més ha de fer us dels serveis primaris de la ciutat.
També és clar que al tenir un color de la pell, una llengua o una religió diferents, per molta gent s’està produint una divisió i/o fracció social i és molt més clar, què s’ha d’abordar aquesta situació d’una vegada per totes, posar les cartes sobre la taula i obrir un debat social real en el que hi participin de veritat totes les parts implicades, sense que des de l’administració es pretenguin imposar criteris unilaterals, moltes vegades poc pensats i moltes més vegades dirigits a obtenir resultats polítics en lloc de a donar sol.lucions que respectin els drets de tothom, inclosos els més elementals drets humans.
Amb aquestes mesures restrictives per l’empadronament a Vic, l’ajuntament crearà un Vic subterrani i paral·lel, on no sapiguem la gent que hi viu, que no vagin al metge ni a les escoles, que siguin mà barata en el treball, que no pugui tenir accés als més elementals serveis. En fi, una ciutat excloent que no és la que la majoria de ciutadans volem, per molt que a l’equip de govern els preocupi molt més el fet de què una plataforma ultradretana i xenòfoba pugui restar vots al partits que en formen part.
Senyor alcalde, gent de CIU, PSC i ERC, aquesta és la solució que heu trobat pel “problema” de la immigració a Vic? Tant pensar, per acabar negant els drets i per tant, no poder demanar els deures a les persones que venen a viure a la nostra ciutat, no per gust, sinó per necessitat?
El pitjor de tot és que jo estic convençuda que aquesta mesura, per molt que ara la vulguin maquillar quan tothom se’ls hi ha tirat al sobre, no és fruit d’una voluntat excloent premeditada, perquè al nostre ajuntament tan sols hi ha un grup xenòfob i les persones que formen part de l’equip de govern em consta que no ho són, si no que aquesta mesura l’han decidit per pura incompetència i sense valorar les seves conseqüències reals, que no són altres que negar els més elementals drets humans a les persones nouvingudes i fer-li el joc una i altra vegada amb el màxim ressò mediàtic a la plataforma que pretesament es vol desactivar políticament.
Espero que l’equip de govern reflexioni sobre la decisió que prendran i rectifiquin allò que no té cap ni peus.
imatge: http://usuarios.multimania.es/webfelina/parides/xenocol.png
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En principi no n’hi ha debat que valga.
Si els inmigrans estàn és per què poden estar.
Si no poguren estar, no estarien.
així de senzill.
i normalment el que no pot estar s’en acaba retornant al seu país d’orige.
A Osona s’ha fet molt per gestionar la immigració, però no s’ha fet prou bé. L’Anglada aprofita el descontentament general per la “descriminació positiva” cap als immigrants que és tan injusta com el rebuig cap a ells. Catalunya esta un 5% per sobre d’immigració que Espanya, creus que és per casualitat?.
Es hora que algún Ajuntament obligui al Govern de Madrid a explicar les seves propies incongruències.
Et recomano un curs de anàlisi política, et puc presentar a politòlegs solvents.
Collons, ara resulta que els del seny són els pretesament radicals. Aquest és l’analisi més assenyat que he vist aquests aquets dies, si l’ajuntament recupera el senderi cal la pena que escolti i faci cas del que es diu en aquest article que ja vaig llegir al 9NOU i espero que serveixi de possible guia per trobar un cami que retorni Vic allà on li cal.
Suposo que ni amb els uns ni amb els altres, i suposo tanmateix que intentes fer la teva feina el millor que pots o saps, i t’atorgo el benefici del dubte perquè no et conec, ni a tu, ni a la teva gestió. Però per això mateix, compta amb les expressions que fas servir, perquè la responsabilitat municipal és compartida (de manera desigual, és clar, tenint en compte sempre la correlació de forces i la capacitat de gestió en funció de les delegacions municipals atorgades per l’alcaldia o de si s’està o no a l’oposició, però tot i així, l’oposició també en té de responsabilitats)
Una altra observació, també de caire politològic, i tanmateix polític (com a ex-regidora de joventut i membre de l’equip de govern del meu municipi fa ja alguns anys) et diré que, sí més no, potser no era la millor manera de fer-ho (això no es pot mesurar ara -i menys precipitadament tot fent-ne un circ- sinó més endavant) però alguna cosa se n’havia de fer. I m’explico:
Els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà, i durant anys i panys han hagut d’assumir competències per les quals no estaven preparats ni per volum ni per capacitat econòmica. Sovint han estat el cul de sac de la resta d’administracions, les contradiccions de les quals s’havien de resoldre sí o sí als municipis. Com a regidora que ets, segur que ja ho saps això.
D’altra banda, al ser una de les administracions més properes al ciutadà -feta des dels veïns que s’hi presenten per als veïns que els voten- és fàcil que la demagògia, el populisme, i el personalisme polític, calin a la gent (i no només als ciutadans amb menys cultura política i ciutadana, sinó també a la resta)
Per això s’ha d’anar molt en compte, i no fomentar que aquest populisme barat i de saló (i xenòfob en aquest cas) guanyi adeptes per incomprensió i demagògia.
Parlem clar, la llei d’estrangeria diu el que diu, el Ministeri d’Interior diu el que diu, i mentre un “sense papers” és un il·legal per a tots dos, en canvi els ajuntaments han de fer de matalàs per a tots aquests als quals tant la llei com el Ministeri els deixa en situació d’exclusió. Convertint als ajuntaments en els millors dels casos en serveis assistencials i d’integració, i, en els pitjors dels casos, com a repartidors de “caritat”. Posant “parches” a un sistema que d’una banda crea el problema, i d’altra obliga a l’administració més feble economicament i competencialment, a fer “apaños” per tal de que el problema no desbordi a les administracions responsables (i culpables)
I sovint aquests “apaños” es fan malament i sense saber l’efecte real que tenen en la població, tant en l’autòctona com en la nouvinguda. Sovint falsos criteris i plantejaments erronis de “discriminació positiva” mal entesa, fan guanyar popularitat i vots a individus i forces polítiques amb idees reaccionaries. La discriminació positiva ben entesa, significa afavorir als que menys oportunitats i recursos tenen, per tal que puguin tenir les MATEIXES oportunitats, facilitats i mitjans que la resta. I repeteixo: les MATEIXES, ni més ni menys.
Les polítiques d’integració que no tenen en compte aquest criteri, sovint cauen en el paternalisme infantilitzador i injust, i creen més problemes de desintegració que altra cosa, tant per part de la població autòctona com per part de la nouvinguda, donant peu a privilegis administratius que irriten a la població i que fan crèixer actituds xenòfobes. Una gestió de la immigració que, a més a més, es fa sovint des de la descoordinació més absoluta entre administracions amb la qual cosa només s’aconsegueix duplicar esforços i recursos.
Estic d’acord en que tots els ciutadans que hi viuen, tinguin dret al padró i a la resta de drets i serveis. Però tanmateix vull que tinguin dret a “papers”. Per això la contradicció que això planteja amb l’actual llei d’estrangeria, i tanmateix la contradicció del funcionament general de la divisió competencial i financera segons els diferents nivells de l’administració pública (tema que indirectament afecta a totes les polítiques socials) ja era hora de que algú la posés damunt la taula.
Potser ho ha fet el dimoni, i no en vull fer d’advocat (això ja ho esteu fent entre tots, posant-li “en la picota” i per “ende” a tot el poble de Vic) però continuar amb la situació com fins ara, era “pan para hoy y hambre para mañana”. Potser en calia un desllorigador.
Està a les vostres mans (i a les de tots els que no som ni xenòfobos ni racistes) saber tornar la situació favorable. Però fent el joc als que volen que tot continuï amb les contradiccions de sempre, no només no anirem enlloc sinó que probablement només aconseguirem enaltir més encara allò que critiquem.
Hi ha dos opcions, col·laborar amb el sistema i anant solucionant-li els seus marrons, o negar-s’hi i enfrontar-lo amb les seves contradiccions. Demanar l’empadronament? No, directament demanar que es canviï l’actual llei d’estrangeria, i sobretot, anar a les arrels reals del problema de la immigració. La resta, són pecata minuta que té a les zebres entretingudes, mentre els lleons es freguen les mans davant el festín.
Una salutació.
És molt simple, es preten empadronar a persones que legalment, segons la llei, ni tan sols poden estar en territori español. Cinisme? O sigui, no podeu entrar, però si entreu teniu tots els drets. Això què és, humor negre? En tot cas, que canviin les lleis perque puguin entrar i llestos.
hola Laia,
estic totalment d’acord que tot plegat ha sigut fruit de la ineptitud, que tal com dius ja s’ha demostrat en altres qüestions – i malauradament es deurà seguir demostrant encara, però afegiria que hi ha hagut bastant també de prepotència. ara – ara que ja hi ha hagut el famós escrit del govern espanyol, que han hagut de recular de tot el què van dir, etc, sembla que s’han acostumat a sortir a primera pàgina i els costa deixar-ho … i volen continuar i portar-ho a Europa, etc. a mi m’és igual si volen portar la seva incompetència a Europa. però trobo que s’ha de tenir molta barra per a dir que “acaten però no comparteixen”, trobo que una mica d’humilitat els hauria fet bé a ells i a tots – reconèixer els errors és bo. i sobretot trobo que ens deuen una DISCULPA als ciutadans de Vic i de Catalunya per aquesta pèssima i patètica decisió que van prendre en el seu moment de canviar unilateralment les normes d’empadronament a Vic, que ens ha deixat a tots en evidència, que ja des del bon primer moment es veia que era una ximpleria, i que no calien grans juristes per entendre que això era així.
enhorabona pel teu bloc, i endavant!
carles