Laia Jurado i Canadell
Mestra de la República Catalana
Pressupostos 2010
Com cada any, tornem a parlar de pressupostos, però aquest any som conscients que no ha estat fàcil de quadrar-los, ja que estem en crisi i les necessitats dels ciutadans a nivell social són més grans que els ingressos municipals que obtenim.Per tota la informació que ha transcendit als mitjans de comunicació l’equip de govern ha tingut veritables dificultats per a arribar a un acord entre els diferents responsables de les àrees de govern. Ens hauria agradat que en l’estira i arronsa al final haguessin primat més les àrees que poden ajudar més a la gent en aquests moments de crisi, però cadascú té els seus criteris, que no coincideixen amb els nostres.
Entenem que el marge de maniobra pressupostària ha estat difícil, ja que cada regidor veu prioritària la seva àrea i no vol renunciar al que ja tenia. Però hem de ser conscients que en aquest moments el que s’ha de fer és potenciar unes àrees en detriment d’unes altres. Això es diu prioritzar, i quan hi ha pocs recursos i moltes necessitats, tots hem de prioritzar i mirar què és més important per la ciutat i sobre tot pels ciutadans que és el primer a tenir en compte.
L’ideal seria que cada àrea es pogués autogestionar i que la subvenció o la partida que ve donada per l’ajuntament fos un més a més. Però, en aquest moments, això no és viable, ja que hi ha àrees que la despesa que tenen derivada dels servies que donen als ciutadans és important.
Creiem que les àrees que haurien d’haver augmentat encara més les seves partides són, bàsicament, dues: Afers socials i ciutadania, l’IME, i tota la formació que es fa dins les altres àrees de l’ajuntament, per exemple en educació, àrea de serveis i l’IMPE.
Les àrees que haurien d’haver disminuït en escreix són: Alcaldia, IMPE i l’Atlàntida.
Aquest plantejament el fem basant-nos en les següents premisses:
– Hem de donar un bon servei al ciutadà, i intervenir per tal que tingui totes les seves necessitats bàsiques cobertes: alimentació (per tant s’ha de dinamitzar i trobar estratègies per tal que el banc d’aliments funcioni i hi hagi els màxims recursos per la quantitat de gent que ho necessiti), educació i/o formació (per tal que en el moment que una persona es queda sense feina, pugui accedir gratuïtament a una formació que li sigui útil, li ocupi el temps desocupat i l’ajudi a tenir uns majors coneixements que li permeti buscar un major ventall de feines), salut (aquesta àrea a nivell d’ajuntament la relacionaríem amb l’alimentació i amb la salut física i mental, és a dir, amb totes les campanyes que s’estan portant a terme des de l’IME i des d’afers socials) i el transport (vigilant que els tiquets no augmentin de preu i promocionant la gratuïtat de l’autobús pels jubilats).
– La promoció de la ciutat, pensem que en aquest moments no és tant necessària, en els termes que s’ha vingut fent des de l’equip de govern, i que potser s’ha de buscar altres fórmules per tal d’economitzar les fires i mercats que es fan. Alhora, potser s’ha de replantejar que durant aquest pròxims anys, caldria reduir-ne en algun aspecte i buscar sortides més popular i més econòmiques, no buscar la promoció des d’un punt de vista formalment luxós, com és el que s’ha fet fins ara, semblant que ens adrecem tan sols a una població benestant, una ciutat que moltes vegades sembla tan sols adreçada a un món de rics, com un simple aparador. També creiem que la informació que s’ha de fer arribar a la ciutadania, es pot fer a partir dels agents cívics, de les associacions de veïns de propietaris.
Quan vam plantejar la negociació d’aquest pressupostos, vam tenir clar que el que volíem era augmentar els ingressos, ja que, com va passar a l’exercici que ara tanquem, el què s’ha pressupostat no és real i, per tant, s’han hagut de fer durant l’any modificacions de crèdit i estirar del romanent de tresoreria.
Per tant, veiem la situació del país, i de la ciutat, on les empreses estan fent reduccions de personal, de sous, aplicant EROS (que en molts casos són discutibles) i que a ciutadania s’està apretant el cinturó… nosaltres vam proposar que com a polítics també havíem de fer un gest, que realment és més que un gest, ja que en definitiva els sous de l’equip de govern o les compensacions de l’oposició no estan regits per cap conveni i tampoc és la ciutadania qui els decideix, sinó que som nosaltres mateixos els regidors els qui posem, per majoria, el sou que cada més es cobrarà. Aquest és un tema que des del primer moment ha portat controvèrsies, i nosaltres no n’hem volgut fer un ús demagògic, amb el que tan sols es busqui una rendibilitat política exclusivament, però ara ha arribat el moment de fer un gest real. En les converses prèvies per la negociació d’aquests pressupostos des de la CUP vam proposar que es reduís un 10% el sou dels regidors i dels càrrecs de confiança, ja que vam creure que no ens pertoca a nosaltres dir quin càrrec de confiança s’ha de treure i quin no, però creiem que pesa a la consciència de cadascú aquest tema, i que aquest diners fossin destinats a l’àrea d’afers socials i ciutadania, entenent que a ells els i pertoca, amb l’ajuda de tots, fer-se càrrec de les necessitats més greus dels ciutadans.
Nosaltres votarem en contra del pressupost, ja que aquesta proposta no va ser acceptada i per tant, nosaltres no vamvoler negociar cap altre punt, ja que com hem dit abans, sabem que el marge de joc amb el plantejament d’aquest pressupost és limitat, així que, en aquest cas per la nostra part ningú pot dir que és cap demagògia el demanar una reducció d’aquestes retribucions per a destinar-les a despeses socials. Nosaltres no serem dels que si un dia formem part del govern municipal (cosa que tard o d’hora serà, ben segur), llavors ens oblidarem d’aquest control en despeses per regidors i càrrecs de confiança.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salveu Vic del Nazisme!!! Cup de Vic, vosaltres sereu el seny i la consciència de Vic davant la inconsciència i el fanatisme de Vic!!! A Catalunya ni un rastre de feixisme!!!