Quadern de viatge

Una victòria amb el 46,6% dels vots a les
eleccions de fa just ara un any de l´AKP (Partit de la Justícia i el
Desenvolupament) semblava que havia de portar estabilitat a Turquia.
Aquest percentatge li donava majoria absoluta, i per tant un marge prou
ampli com per poder implementar les promeses fetes durant la campanya
electoral. Però aquests dotze mesos han estat molt agitats a l´Estat de
la mitja lluna i l´apropament a Europa, que havia de comportar reformes
legislatives democratitzadores, s´ha congelat. També els kurds han vist
com un partit que no forma part dels tradicionals aparells de l´Estat
turc i que assegurava que actuaria de manera independent, ha repetit
una fórmula que fins a vint-i-cinc vegades s´ha demostrat que no és
vàlida per resoldre el conflicte que pateix aquest poble: una gran
operació militar contra els campaments de la guerrilla. I tot i això,
els que des de la fundació de l´Estat turc el 1923 ostenten el poder,
no perdonen a l´AKP que no provingui de les classes tradicionalment
emparentades amb els militars, i han engegat un procés
d´il·legalització del partit del govern que es podria concretar a
finals d´aquest any.

Les promeses de fa un any
El suport massiu dels votants el 22 de juliol de l´any passat a l´AKP,
encapçalat per Recep Tayyip Erdogan, s´interpretava amb diverses claus:
suport al partit del govern davant del que es va interpretar com a “cop
d´Estat mediàtic” fet pels militars tres mesos abans de les eleccions;
rebuig al poder omnipresent dels militars en la política turca; aposta
per avançar en l´acostament a la Unió Europea; acord per reformar la
Constitució en un sentit de democratitzar l´Estat i garantir millor els
drets individuals; i reconeixement de l´arrel política del conflicte
amb el poble kurd i d´alguns drets col·lectius d´aquesta minoria dins
l´Estat. Aquest últim aspecte va ser clau per entendre que l´AKP
obtingués una xifra substancial de vots a la províncies kurdes de
Turquia, ja que molts kurds van creure que la victòria dels islamistes
moderats suposaria la fi de les intervencions militars i el
reconeixement dels drets lingüístics i culturals kurds.

Aquestes eren algunes de les promeses que va fer el partit que havia
accedit per primer cop al govern de Turquia en les anteriors eleccions
legislatives, el 2002. En aquell moment l´Estat passava per una greu
crisi econòmica, i també de legitimitat dels partits tradicionals.
L´AKP es presentava com una formació nova, vinculada a l´islam però amb
voluntat europeista, i sobretot sense vincles tan estrets com la resta
amb l´aparell estatal turc. La recuperació econòmica que va viure el
país i algunes millores en la legislació en matèria de drets humans va
ser celebrada per bona part de l´electorat, que fa un any va renovar i
millorar la confiança en els islamistes moderats. Amb la majoria
absoluta dels diputats, el partit d´Erdogan havia de reformar la
Constitució, tal com li demanava Europa, per reduir la influència
política dels militars i també per introduir millores en aspectes com
la llibertat d´expressió, el respecte als drets de les dones o
garanties per als detinguts i presos. Però de moment totes aquestes
promeses s´han convertit en fum. Un dels pocs canvis que s´han fet ha
estat en el polèmic article 301, que és el responsable d´enviar a la
presó a periodistes, escriptors, editors i polítics, amb l´argumentació
que ataquen el concepte difús de la “turquitat”. El canvi ha estat que
ara el que es considera delicte ja no és insultar la “turquitat”, sinó
la “nació turca”. Associacions de drets humans tant de l´Estat turc com
internacionals han criticat la reforma, perquè consideren que, de fet,
continuarà servint per enviar a la presó els intel·lectuals i polítics
molestos.

La promesa de restar poder als militars tampoc s´ha complert, ni en el
pla legislatiu ni en el pràctic. Especialment significativa ha estat
l´operació que va fer l´exèrcit aquest hivern contra les bases que té
la guerrilla del PKK (el Partit dels Treballadors del Kurdistan) al
nord de l´Iraq, és a dir, al Kurdistan sud. L´operació, com ja van
advertir tant polítics kurds com associacions de drets humans turques,
no ha resolt el conflicte polític que és la base del conflicte, i per
contra, ha reforçat el poder dels militars. I és que en principi el
partit governant preferia no fer una operació que podia portar encara
més inestabilitat a un Iraq ja prou convuls, i que tampoc veia amb bons
ulls el seu soci principal, els EUA. Però finalment, la raó d´Estat es
va acabar imposant i l´AKP va actuar com tots els governs anteriors
havien fet: llençant bombes sobre els guerrillers kurds i no responent
a les demandes de democràcia i respecte pels drets humans del poble
kurd.

Tot i això, els militars i el principal partit de l´oposició (el CHP,
fundat per Kemal Ataturk i que va obtenir un 20% dels vots a les
eleccions de fa un any) continuen decidits a fer fora l´AKP del govern.
I per això van presentar una demanda d´il·legalització contra el partit
d´Erdogan. El motiu: que ha atemptat contra la laïcitat de l´Estat en
permetre que les dones puguin portar el cabell tapat amb un vel a la
universitat. No és gens descabellat pensar que en pocs mesos l´AKP serà
il·legalitzat. No seria inusual. Ja el 1997 el partit que encapçalaven
Erdogan (l´actual primer ministre turc) i Abdullah Gul (l´actual
president del país) va ser il·legalitzat. Com aleshores, el que
succeirà és que n constituiran un de nou i es tornaran a presentar a
les eleccions. De fet, ja estan treballant en aquest sentit. Sembla que
hi ha dues possibilitats si l´AKP és il·legalitzat: una és convocar
unes eleccions parcials a finals d´aquest any per renovar els diputats
que hagin estat expulsats per motiu de la il·legalització; s´hi
presentaria de nou Erdogan i alguns d´aquests diputats, però com a
independents, que és una fórmula prevista per la legislació. Una altra
opció és celebrar de nou eleccions generals coincidint amb les
municipals, que estan previstes per començament de 2009. En tots dos
casos, les enquestes perfilen de nou com a clara guanyadora l´opció que
encapçali Erdogan. Tot i això, fins i tot la seva formació sembla que
perdria alguns electors respecte a fa un any, ja que alguns sectors
liberals que li van donar suport ara no repetirien perquè no ha
implementat les reformes democratitzadores que va anunciar.

Amenaça d´il·legalització contra els kurds
L´altre partit que podria ser il·legalitzat els propers mesos a Turquia
és el DTP, el partit que recull les reivindicacions dels kurds del
nord, és a dir, del territori kurd dins de Turquia. Aquesta actual
marca electoral del moviment d´alliberament kurd està als tribunals. La
raó: “activitats contra la integritat indivisible de l´Estat”.
Actualment, els advocats del DTP estan preparant la defensa oral que
hauran de fer a mitjans de setembre. Aleshores, els onze membres del
Tribunal Constitucional hauran de prendre una decisió. Només caldrà el
suport de set del integrants de tribunal per il·legalitzar, de nou, una
marca electoral kurda i fer fora del Parlament els 20 diputats que van
aconseguir fa un any situar al Parlament d´Ankara per reclamar la
democratització de l´Estat turc i donar veu a les reivindicacions
kurdes.

[Article publicat a L’ACCENT]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!