És important recordar on tenim aparcada la furgoneta… la festa és llarga i la tornada ja és, de per si, prou complicada.
El Belda ens ha fet ballar fins ben tard. No sé quina hora és, tampoc vull saber-ho. L’Armengol ja ha recollit la bateria, els altres ho hem apilat tot, a punt per a carregar… però, caldria saber on és la furgoneta… la Maria ens acompanyarà a buscar-la, oi? Avui s’estrena la Maria. Semblem uns pufessiunals-de-la-òstia amb roadmanager i furgoneta!
Encara volten per aquí els de Vilafranca, porten mitenes i un barret de rus, estranya combinació. Han vingut a la tarda i han sortit amb la cercavila, junt amb totes les colles de Premià de Mar, la Banda, els Gegants del Masnou,
els Gegants d’Arenys de Mar, els Gegants i gegantons del Barri de St. Antoni de
Barcelona, el Senglar de Cabrils, el Cuc de Molins de Rei, i els Bastoners de
Vilassar de Mar.
Premià ha estat tot el cap de setmana de festa i la cultura popular n’ha sigut la protagonista.
Ara, després del nostre concert i de corejar totes les cançons dels Badabadoc, donem per acabada la digestió de les mongetes del sopar popular.
El millor que podem fer és anar a buscar la furgoneta…
Fa cinc anys, ja hi vam tocar al Rebombori, l’estrenàvem. Llavors acabàvem de gravar el segon disc, i anàvem en cotxes, els vam aparcar al costat de l’escenari, em sembla…
Però, ara hauríem de trobar la furgoneta!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Carrauencs,
Sóc part implicada de la moguda premianenca, i val a dir que enguany va ser rodó.
Poder-vos portar de nou al cap de 5 anys va estar molt bé, fer coincidir-hi el Belda (per fi sense que es trepitgés amb el coi de FONA) encara millor, i aconseguir que totes les colles convidades quedessin encantades de participar a la cercavila de la tarda ja va ser el súmum per un organitzador.
Però el millor quedava per arribar, i és que després de tenir-vos de banda sonora mentre la ratafia (d’amagat) anava corrent pels gots, ballant la jota de Desig amb una balladora preciosa, i pujant a fer algun garrotí massa alcoholitzat amb l’amic Belda, la màgia de la nit va fer que acabés dormint abraçat d’una de les vostres fans més fidels. I des d’aleshores procurem dormir així tan sovint com podem…
Respecte a la furgo, espero que la trobéssiu (a Premià la grua fa estralls!), a mi em va costar trobar casa meva…tot i que no va importar gens…
Visca la roadmanager!!!!!!
oh! que ens ho vam passar bé……
Sort que vau trobar-la, la furgoneta. Si us serveix de consol, jo vaig aparcar a la quinta forca, jeje, i després dels Belda em va tocar fer una bona caminada… Però va valer moltíssim la pena!
ja tinc ganes de tornar a un concert de La Carrau! Ara ve l’estiu, espero que ens poguem veure més sovint. 🙂 Una abraçada!!!!