Hi ha concerts que són com anar de convivències. El d’aquest cap de setmana ha estat així. Quatre hores i mitja d’autopista mediterrània en una furgoneta immensa. Com si anéssim en l’autocar de l’escola. Hi ha hagut temps de tot… fins hem tingut l’oportunitat d’explicar al Miki el viatge que vam fer fa una pila d’anys a Polònia, la història preferida de La Carrau!
L’actuació és a l’Alqueria d’Asnar, a la Festa de la Música Tradicional. (continua)
Arribem a l’hora de sopar. Entre tapa i tapa, sortim a veure els Dimonis
Rafolins amb un guia de luxe, un dels cambrers del bar, que havia estat
a la colla i ens explica amb detall tot el que va passant.
Toquem
darrera els Odi, de la vall d’Albaida, que ens han deixat el terreny molt ben
preparat. A la plaça hi ha ganes de festa!
Durant el concert
vivim dos moments molt especials. Un durant la cançó Més, la marxa
mora que comença amb les notes de Xavier el Coixo, és terra de Moros i
Cristians i es nota. L’altre és amb Per la de l’u, el cant d’estil.
La
música d’aquestes comarques i la manera com la viuen ens entusiasma. Acabem amb la Manta al Coll, barrejant el nostre accent de
valencians del nord
amb el del públic.
És tardíssim, però val la pena quedar-se una estona més a veure els Aspencat. La plaça no descansa.
L’endemà,
de tornada, fem una visita al Tio Pep de Muro i continuem carretera
amunt, com si viatgéssim per les pàgines d’un cançoner, entre pobles
que mai podrem deixar de relacionar amb melodies i cançons: Albaida,
Muro, Bocairent, Algemesí…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola xiquetes/xiquetes,
Jo ja us habia vist a concerts per la tele catalana i fins tinc algun disc vostre.Pero no esperava que en directe la cosa fora tan xula.Jo vaig anar desde alcoi amb la colla d’amics i ens ho varem passar molt be.
Lamente com sempre la poca presencia de la musica feta al principat aqui al sud i "lo" dificil que es poder gaudir dels vostres espectacles.
bona sort
dimoni de xiquet
alcoi