6 de setembre de 2007
4 comentaris

La Torre

Un escampall de gent, maletes, motxilles i instruments omplíem la sala d’espera de l’aeroport de Berlín. L’avió que ens havia de portar a casa venia de Barcelona, amb el ja típic retard català. El cansament es va convertir en impaciència, era del tot impossible ser a temps a les proves de so de Torredembarra.
Bastant més tard de l’hora prevista, arribàvem. Els amics de La Coixinera, que havien de provar darrera nostre, ens cedien una part del seu temps. Els en devem una!
El Gerard, de la comissió de festes, ens havia reservat lloc per a sopar a Ca la Padrina. Abans d’acabar-nos el primer plat ja havíem oblidat els entrepans del dia anterior.
Darrera la finestra del restaurant desfilaven el Joan i la Rosalia, els gegants de La Torre, que s’acabaven de desvetllar.
El sopar i la colla d’amics que vam trobar al concert ens van retornar l’energia, i quan vam pujar a l’escenari, ens havien passat tots els mals!
En acabar, després de despedir-nos (de l’Àngel, de la gent de la Seu d’Urgell, del Sergi, del Xavi de ràdio La Torre, del Gerard… ) vam carregar els cotxes bastant més ràpid del que ho solem fer. Una hora més d’autopista i arribaríem a casa!

Les fotos són de l’Anna Mèrida

  1. El Joan i la Rosalia ja tornen a dormir dins el castell, i la resta del poble ha tornat a la rutina després de tanta festa. Va ser un plaer compartir la nit amb la vostra companyia i la vostra música, pocs grups es mouen amb la senzillesa amb què ho feu vosaltres.

    Sempre sereu benvinguts a La Torre.

    Salut i sort, companys i companyes!

  2. Hola!

    Doncs bé..sol dir-vos que el concert va estar molt bé! molt íntim…poqueta gent…Vam pujar des de Cambrils…i la veritat que va valdre la pena!I això que os vam veure també per Cambrirock…haha

    Bé, que…gràcies pel concert que ens vau oferiri! vem xalar molt!;)

    saluut!

  3. Que puc dir del vostre concert, que per mi va ser maquissim, que vaig disfrutar d’allò més,que va estar molt bé, com sempre els vostres concerts se’m va fer molt curt però desprès poder parlar amb la Núria i la Carol va ser tot un plaer, a veure si ens anem veient més sovint, per poc que pugui m’escaparé a algun altre concert vostre, la foto que va quedar més decent ja us l’enviaré a la web, vinga una abraçada i fins aviat (ja m’aniré passant per aqui de tant en tant)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!