Antoni-Lluís Carrió va morir aquest dilluns com a conseqüència d’una malaltia greu. Toni-Lluís era el secretari de l’Institut d’Estudis de la Marina Alta (IECMA), una de les ànimes d’aquesta institució que tant de bé ha fet en favor de la gent de la Marina, i per extensió de tots els valencians.
No vaig tindre temps de conèixer-lo a fons –tot just des del mes passat–, però la impressió que em va causar va ser plenament satisfactòria i sorprenent. El poc temps que vaig poder compartir amb ell, amb motiu de la revista L’Aiguadolç, va ser ben fructífer. Hi vaig detectar una personalitat oberta i alhora insubornable, entusiasta i amant de les virtuts del país. Hi vaig veure també una persona senzilla i directa, franca. La seua bonhomia s’esplaiava a pler en la conversa. El Toni-Lluís sabia moltes coses però les explicava amb humilitat. I escoltava els altres. Era un treballador incansable que des de fa unes quantes dècades va fer créixer la cultura dels valencians. (Mireu, si no, aquesta síntesi sobre la seua tasca al si de l’IECMA: www.noticies.iecma.net). Ha estat un d’aquests homenots que de vegades dóna aquest País Valencià tan ingrat i distant a voltes amb els seus fills, però tan nostre, al capdavall.
El soterrar és aquest dimecres, 19 de juny, a les 12 h, a l’església de la Santa Creu de Pedreguer (pl. Major), en què es farà un responsori.
En acabant, es durà a terme la cerimònia civil al cementeri municipal de Pedreguer (Av. d’Andreu Pons / CV-724).
La capella ardent és al tanatori Pedreguer (c. de la Marroquineria, 5-Polígon Industrial les Galgues).
Seguirem les teues passes, amic!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!