El Neorealisme italià va quedar inaugurat amb aquesta colpidora pel·lícula, la primera important de Roberto Rossellini, que després ens donaria grans pel·lícules.
Desgraciadament avui en dia està una mica oblidat, però l’excel·lent programa televisiu presentat pel també cineasta José Luis Garci, "¡Que grande es el cine!", ens ha ajudat a recordar-ho, almenys per a les generacions joves.
Utilitzant alguns plans d’una pel·lícula de propaganda feixista que el propi Rossellini es va veure obligat a fer per a substistir, els va intercalar enmig d’una trama directa, dura i emotiva alhora. Giorgio Manfredi, nom presumpte de Luigi Ferrari (Marcello Pagliero), cap de la Resistència, escapa pels pèls dels soldats nazis que venien a detenir-lo.
Aconsegueix refugiar-se a casa de Francesco (Francesco Grandjacquet), que es casarà amb la vídua Pina (grandíssima Anna Magnani, una de les millors actrius de tots els temps). Avisen el Mossèn Pietro (Aldo Fabrizi), que col·labora amb la Resistència italiana. Però Francesco és detingut pels alemanys i la Pina és morta a trets en ple carrer.
Es desencadena la tragèdia a partir d’aquí. Tot l’argument, amb un toc diguem melodramàtic, molt del cinema italià i espanyol de l’època, però Rossellini li dóna un toc entranyable que l’ha fet una obra mestra.
Està parlada en italià i en alemany (els oficials i soldats alemanys, és clar, quan parlen entre si ho fan a la seva llengua natal). Aquí destaca el sever i intrigant Major Fritz Bergmann, un formidable Harvy Feist. Fins i tot presenta els invasors no en pla tòpic sinó amb les seves pròpies contradiccions: quan Bergmann discuteix amb un oficial perquè aquest li diu: "No hem fet més que matar, matar, matar… (…) ¡No som una raça superior!", demostra que eren persones com nosaltres, només que fanatitzades per la guerra.
El colpidor final, amb vistes de Roma i la Basílica de San Pedro de la Ciutat del Vaticà al fons demostra que no hem d’oblidar que perquè visquem en llibertat i en pau com ara hi va haver gent que es va sacrificar és per això que. No ens han regalat la societat que tenim.
ROMA, CIUTAT OBERTA: * * * * *
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!