31/10/2007 15:16 h LA MASSACRE DE MADRIDEl tribunal de l’11-M absol ‘l’Egipci’ i condemna a més de 40.000 anys de presó Zugam i GnauiAGÈNCIES L’Audiència Nacional ha absolt Rabei Osman al-Saied, àlies Mohammad l’Egipci, a qui la fiscalia i la resta de les acusacions consideraven un dels instigadors intel·lectuals de l’11-M, i ha imposat dures penes als autors de la matança. El tribunal ha condemnat a més de 42.000 anys de presó tres dels vuit principals acusats de la matança: Jamal Zugam, autor material que va ser reconegut en un dels trens, Otman al-Gnaui, un dels principals responsables de la cèl·lula terrorista, i el miner espanyol José Emilio Suárez Trashorras, confident de la policia, traficant de drogues i principal subministrador dels explosius. Zugam i Al-Gnaui han estat considerats culpables de 191 assassinats i dos avortaments, de 1.856 assassinats en grau de temptativa i de quatre delictes d’estralls terroristes, mentre que el miner José Emilio Suárez Trashorras, a qui també es condemna pels fets de Leganés, ha rebut una pena una mica inferior, de gairebé 35.000 anys, a l’aplicar-se-li l’atenuant d’"anomalia psíquica". Sis acusats han estat absolts: Antonio Toro, Carmen Toro, Emilio Llano, Mohammad Mussaten, Javier González Díaz i Iván Granados, a més de Brahim Mussaten, que ja va ser exculpat en ple judici. Sentència de 10 anys per a Zuher De la resta dels vuit principals acusats, per als quals el fiscal demanava també gairebé 39.000 anys de presó, el marroquí Iussef Belhaj, acusat de ser autor intel·lectual i sospitós de ser el portaveu d’Al-Qaida a Europa –va aparèixer en un vídeo reivindicant els atemptats– ha estat condemnat a 12 anys de presó. El també marroquí Hassan al-Haski, presumpte exlíder a Espanya i després a Europa del Grup Islàmic Combatent del Marroc (GICM) i imputat per ser presumpte cervell dels atemptats, ha estat sentenciat a 15 anys. Abdul-Majid Buixar, l’altre acusat de ser l’autor material i les empremtes del qual es van trobar en una casa on van ser construïdes les bombes, al final només ha estat condemnat per pertinença a organització terrorista. Rafa Zuher, confident de la policia, que hauria servit d’intermediari en l’entrega d’explosius, ha estat sentenciat a 10 anys. Descartada l’autoria d’ETA El tribunal que ha jutjat els atemptats de l’11-M ha assegurat en la seva sentència que cap prova avala la participació d’ETA en la matança, tal com sostenia la defensa dels acusats Jamal Zugam i Bassel Ghaliun, que exerceix l’advocat José Luis Abascal. Cap de les proves sol·licitades per aquest advocat "avala la tesi alternativa" d’ETA, segons ha afirmat el president del tribunal, Javier Gómez Bermúdez, durant la lectura del resum de la sentència. Les indemnitzacions L’Audiència ha fixat indemnitzacions d’entre 30.000 euros i un milió i mig d’euros per a les víctimes directes i indirectes dels atemptats, encara que de moment no ha fet menció sobre les que rebrans els familiars dels 191 morts en la massacre. Segons Gómez Bermúdez, s’ha establert una classificació en 12 grups, de menys a més gravetat, i s’ha fixat una quantia per a cada un d’ells, amb un mínim de 30.000 euros i un màxim d’1,5 milions –aquesta quantitat és per a set persones qualificades com grans lesionats–. A més dels 12 grups, el tribunal ha fet una excepció amb el cas de Laura Vega, una noia de 29 anys que està en estat vegetatiu permanent després de ser ferida a l’estació d’Atocha, per a la qual fixa una indemnització d’un milió d’euros i un dipòsit de 250.000 euros per al seu tractament. La motxilla de Vallecas Així mateix, considera que no hi ha dubte de l’autenticitat de la motxilla de Vallecas, la desactivació de la qual va ser clau per a la investigació dels atemptats, ni de la seva procedència, l’estació madrilenya d’El Pozo. Els magistrats consideren que no es va trencar la cadena de custòdia, ja que els agents que van recollir tots els efectes de la motxilla no els van perdre de vista des que els van portar al pavelló de la Fira de Madrid i després a la comissaria de Vallecas. L’Audiència també declara provat que els explosius que van esclatar als trens l’11-M i els que van utilitzar els suïcides de Leganés procedien de mina Conchita, a Astúries. 1/11/2007 EDITORIALhttp://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3214,36-972934@51-972911,0.html http://www.lemonde.fr/web/panorama/0,11-0@2-3214,32-867023@51-972911,0.html Ara ja coneixem la sentència del judici de l’11-M. Esperem, això sí, que els partidaris de la ridícula conspiració (que van arribar fins i tot a ficar al mateix sac els serveis secrets d’altres països, per exemple França) no treguin un altre cop les seves bestieses, que només fan riure a l’estranger. Que s’hagi fet justícia per les víctimes. I més encara per les que han estat atacades per no combregar amb els odiosos partidaris de la conspiració, com el va passar a la Pilar Manjón. Ah, escolteu amb atenció la crònica del diari "LE MONDE" que ve amb això, que descriu tota la manipulació que va fer aquest personatget dit José María Aznar. La justícia s’alça per damunt del sorollL’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.La lectura feta pel jutge Javier Gómez Bermúdez d’un resum de la sentència de l’anomenat judici de l’11-M és el colofó a una feina impecable de la justícia després del més sagnant atemptat terrorista que hagi patit Espanya en tota la seva història. No s’ha subratllat prou l’èxit que representa haver aclarit com es va perpetrar la massacre ocorreguda a Madrid l’11 de març del 2004, haver-ne detingut alguns dels autors –els altres es van suïcidar a Leganés– i haver- los jutjat amb plenes garanties; tot això en el termini de tres anys i mig. La primera reflexió ha de ser, per tant, el reconeixement que l’Estat de dret ha funcionat amb absoluta normalitat. Els infames atacs d’alguns mitjans de comunicació cap al jutge instructor, a la fiscal responsable del cas i als investigadors policials no han impedit fer una feina serena, callada i eficaç que ha de reconfortar-nos a tots. Els que ho van fer ho pagaran. Les víctimes Els familiars dels 191 morts aquell dia i els més de 1.800 ferits es mereixien una sentència com aquesta: clara, contundent i no dilatada en el temps. Tots poden avui descansar més tranquils i tenir el relatiu alleujament que almenys s’ha fet justícia. No obstant, l’Associació 11-M Afectats del Terrorisme, que presideix Pilar Manjón, recorrerà contra la sentència perquè troba "curtes" algunes condemnes. Es tracta d’una reacció comprensible que s’ha de respectar, però que es pot relativitzar en el marc de les severes penes que s’han imposat. Ridícul històric Darrere d’aquesta espantosa operació, que deixa els seus portaveus en ridícul davant la història, hi ha noms propis molt rellevants. El primer és José María Aznar, que va tenir la barra d’insinuar al Congrés dels Diputats, amb un lamentable joc de paraules sobre deserts i muntanyes, que els autors de l’atemptat venien del País Basc. El segon és Ángel Acebes, secretari general del PP. La seva actuació en aquelles hores difícils perviu en la memò- ria d’una ciutadania a la qual avui deu una explicació i potser una retirada de l’escena pública. I el tercer és Mariano Rajoy, que es va deixar arrossegar per tèrboles pressions mediàtiques per no des- activar la teoria conspirativa. Fins i tot ahir va recórrer a l’ar- gúcia –segurament tramada per alguns dels seus periodistes de capçalera– que la sentència no assenyala els autors intel.lectuals de l’atemptat. ¿Devalua la sentència el fet que el tribunal no hagi trobat proves per condemnar l’E- gipci com a instigador? ¿Es pregunta qui és l’autor intel.lectual d’un atemptat d’ETA? Si realment aspira a presidir el Govern d’Espanya, Rajoy no pot continuar incorrent ni un dia més en l’error de no renegar de manera rotunda de la teoria dissenyada i ventilada per Jaime Ignacio del Burgo i Agustín Díaz de Mera, entre altres membres del PP. 1/11/2007 11-M|LES OPINIONSLa fi del disbarat? La sentència desmunta la teoria de la conspiració JOAN Tapia El matí de l’11-M, Rodrigo Rato va dir a José María Aznar que havia de reunir el Pacte Antiterrorista. El mateix matí, Jordi Pujol, reunit a la seu de CDC, va trucar a Aznar. Quan aquest va tornar la trucada, Pujol va sortir de la sala. Al tornar, va ser concís: "M’ha dit que convocarà una manifestació a favor seu". I Aznar va trobar temps per trucar als directors dels diaris i assegurar-los que no hi havia dubtes sobre l’autoria d’ETA. Ángel Acebes va sentenciar que els que discutien l’autoria eren "miserables". Me’n recordo molt bé. |
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!