En el món de la Política, cal estar boig per fer allò que el poble vol que es faci i no pas els dirigents dels partits polítics, en un 99% allunyats de la realitat o obsessionats en sondejos, assessorament d’imatge i d’altres detalls que només cerquen el poder i res més. Aquesta pel ·lícula italiana, amb un immens Toni Servillo en un doble paper de dos germans bessons de caràcters completament diferents, els interpreta de manera sòbria i eficaç. Un dia, Enrico, el líder d’un partit polític que cau en picat a les enquestes decideix desaparèixer de la vida pública i anar corrents fora d’Itàlia. A corre-cuita, els assessors del polític decideixen buscar el sanatori on està internat Ernani, el germà bessó d’Enrico. Li demanen que es faci passar pel seu germà com si no hagués passat res. El boig però lúcid Ernani accepta, i pràcticament ningú del partit, ni tan sols la seva dona, adverteixen el canvi, només el sobtat canvi de caràcter de l’home. Mentrestant, Enrico ha arribat cap a França, a buscar el seu antic amor, la Danielle (Valeria Bruni Tedeschi, germana de Carla Bruni), ajudant de direcció d’un director de cinema. Un film irregular, basat en una novel·la del mateix director, que ens explica una cosa potser no tan original (recordem-nos d’”El presoner de Zenda” en les seves nombroses versions), però que mostra la Política actual, la italiana, viciada per la influència de la televisió i la picaresca molt del país. Pel.lícula sobretot de petits detalls, que Toni Servillo, en cadascun dels seus dos personatges, sap mostrar-nos amb mestria, des del seriós Enrico al guillat Ernani, veient aquest últim que sembla fer-li gràcia allò que fa. I basada en la novel.la del mateix director.
VIVA LA LIBERTÀ: * * *
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!