El 6 de desembre d’enguany en farà trenta que es va aprovar en referèndum la vigent Constitució espanyola. Els partits d’ordre faran festa grossa i ja preparen un nou bany de nacionalisme espanyol. Els independentistes hem de refermar-nos en els dret imprescriptible del nostre poble a l’autodeterminació.
El poble català va votar favorablement un ordre polític que ens nega el reconeixement com a comunitat nacional. Les famoses nacionalitats que figuren de forma innominada en l’article segon de la Carta Magna del Regne d’Espanya no han tingut cap desenvolupament efectiu.
L’autonomisme ha tocat sostre i el nacionalisme espanyol ha deixat enrere tota possibilitat de convivència plurinacional al si de l’Estat espanyol i aposta per l’assimilació forçosa de les nacions sotmeses. Des del fracàs del projecte de reforma estatutària aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, el sobiranisme català està desorientat i en franca reculada. Convertir el trenta aniversari de la Constitució espanyola en un acte d’afirmació nacional catalana i de reivindicació del dret d’autodeterminació pot ser la millor manera de reprendre la iniciativa política.
Si l’actual direcció d’ERC manté la passivitat que ha demostrat en les primeres setmanes del seu mandat s’haurà de fer al marge del partit des de les entitats sobiranistes. Si, per contra, l’executiva es planteja fer alguna cosa les intervencions d’Heribert Barrera durant el debat constitucional són de plena actualitat i no han estat superades fins ara, ni en rigor ni en fermesa, per cap altre representant català al Congrés dels Diputats. Reeditar-los seria un acte de justícia envers l’antic secretari general i un exemple a seguir en l’actuació política d’ERC els mesos a venir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser aniria bé avançar-nos als artefactes d’espanyolització massiva que deuran preparar per celebrar tan significat esdeveniment bo i explicant de quina bonica manera va ser fet el pacte constitucional entre les forces democràtiques que el subscrigueren i els franquistes, que el proposaren amb les armes damunt de la taula de negociacions, i també es pot fer un recordatori explicatiu de la sang que va córrer pels carrers en aquell període tèrbol i qui la va fer vessar.
I palesar que, amb aquests fonaments, no es pot mantenir cap estabilitat a cap edifici.
Hi ha uns versos de Pere Quart que podrien ser indicats per a un cartell:
“Ningú no bastirà la seva casa
damunt fonaments fluixos.
Cap arbrissó no esdevindrà un bon arbre
si té les rels podrides.
Mai no emprendrà la nau cap singlada
si abans no lleva l’àncora.
Conserves velles, ranciegen, puden.
Cal derrocar les obres ruïnoses.
Més val partir de zero que de femta.
… “