El Restaurant Reñé està situat al carrer Consell de Cent 362 de Barcelona, hi fan cuina moderna i tradicional en un ambient acollidor que ha respectat l’estil de la pastisseria original oberta a principis de segle vint per un avantpassat meu.
Quan van obrir l’establiment és deia “La Suiza-Reñé” ja que s’havien associat un català vingut al cap i casal des de Vilanova de Bellpuig i un xocolater suís. El negoci va anar passant de pares a fills dels Reñé, (així s’escrivia el nostre cognom des de que el 1870 es va implantar a tot l’Estat el Registro Civil, que va castellanitzar el Renyer original), fins que fa pocs anys van arrendar el local a una jove restauradora catalana. Divendres passat uns amics em van voler regalar un sopar en aquest restaurant pensant que el desconeixia, quan els hi vaig dir que el meu pare hi havia treballat a l’obrador en els difícils anys de la postguerra es va difuminar l’efecte sorpresa però no pas la joia de la trobada gastronòmica.
La iniciativa va sorgir d’un petit cercle d’amics i companys de professió: juristes i secretaris d’ajuntament com Juan Ignacio Soto, Josep Ramon Fuentes i Xavier Forcadell amb qui he coincidit a la URV. Aquest mes de juny he complert vint-i-cinc anys de treball com a secretari d’ajuntament, ho he estat del Vendrell i Granollers i ho sóc des de fa dinou anys en el de Reus. Vaig aprovar les oposicions amb vint-i-cinc anys acabats de fer, de Madrid estant podia haver optat per una altra cos de l’administració pública però vaig preferir un en el qual podria triar jo el meu destí, sempre a Catalunya. Recordàvem plegats com ha canviat en cos de secretaris des de l’època en la que m’hi vaig incorporar: abans majoritàriament eren forasters, alguns declaradament franquistes, avui són gent del país o que l’ha fet seu, sense problemes d’adaptació a la realitat municipal catalana (ben diferent de l’espanyola), fins al punt que avui el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Catalunya té personalitat jurídica pròpia, signa convenis amb entitats professionals d’altres països (recentment amb els companys israelians) i podem ser un cos de funcionaris que passi a dependre de la Generalitat de Catalunya si es desplega la previsió estatutària que ho permet. Amb aquest àpat tancàvem un curs acadèmic i un cicle professional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!