Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
La meva anotació ERC hauria de proclamar que respectarà el guanyador ha provocat nombrosos comentaris dels lectors, la majoria d’ells contraris a l’enunciat i, per tant, partidaris que els republicans no es mullin abans de les eleccions. Alguns lectors, però, sí que advoquen per aquest pronunciament, com a garantia que l’Esquerra de Josep-Lluís Carod i Joan Puigcercós no barrarà el pas a un President nacionalista i que vagi en la línia d’un govern amb CiU abans de reeditar un segon tripartit d’esquerres amb un President socialista perdedor a les urnes. Sempre segons hipòtesis. Fins i tot la que avui publica El Periódico, que situa el PSC 5 punts per sota de CiU.
Agraeixo la participació dels lectors, i el diàleg que s’ha obert en aquest bloc. També els que hi han reflexionat des de les seves bitàcoles. El diputat d’ERC al Congrés, Joan Puig, va més enllà en la seva rèplica Qui proclamarà el guanyador de les eleccions lamentablement serà Zapatero. També hi discrepa el militant de les JERC Lluís Pérez a Coses que és millor no oblidar. És evident, doncs, que els militants i càrrecs del partit no accepten el gir estratègic que representaria comprometre’s a governar amb el que obtingui més escons. L’alcalde d’Argentona, Antoni Soy (ERC), ja em responia la nit de dilluns mateix amb Qui ha de dir amb qui pactarà? Diari republicà respon amb Respectar el guanyador? També ha escrit el membre del comitè de govern d’Unió Democràtica Josep Martorell, en aquesta anotació.
Voldria puntualitzar que, en cap cas, confonc el sistema electoral català amb un de presidencialista. Ni deslegitimo el pacte del Tinell de fa tres anys. Però una altra cosa és voler fer trampa, dient que, segons l’últim Racòmetre [pdf, de 8 planes], CiU obtindria 52 escons i el bloc PSC-ICV-EUiA, 50. Siguem seriosos. A les eleccions es presenten les candidatures que es presenten, i socialistes i ecosocialistes no van plegats en cap circumscripció, almenys en aquests comicis.
De la mateixa manera que en el seu moment van sorgir a l’entorn d’Esquerra els partidaris d’un govern CiU-ERC [Proliferen les veus pel pacte nacional], ara la sensació és que el pacte sociovergent o convergelista està dat i beneït. Això, per tant, voldria dir que ERC passarà una temporada a l’oposició. Tot dependrà del resultat de Tots Sants. Artur Mas podria governar en solitari, a l’espera de les eleccions espanyoles. I llavors veure si Zapatero obté la majoria absoluta o si necessita del suport parlamentari de CiU. El convergelisme, doncs, seria la fórmula de CiU al govern i el PSC a l’oposició fins a la primavera, per no condicionar les eleccions municipals.
Amb aquesta hipòtesi, que va guanyant força els dies previs a l’arrencada formal de la campanya, els defensors d’un nou govern d’esquerres han posat en marxa una ofensiva en favor del tripartit. El viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ja va penjar diumenge al seu diari un document amb els números del tripartit, com si es tractés d’una rèplica (potser tardana?) al monogràfic El tripartit, un mal govern de CiU.
A la bloquesfera, però, també es mouen coses a favor d’una victòria progressista. Al marge dels blocs del PSC i la JSC, activíssims aquests dies en favor de la candidatura de José Montilla [el Maresme, n’és la prova], hi ha bitàcoles que promouen el vot d’esquerres, en el seu ampli ventall partidista. El socialista i ugetista José Rodríguez [bloc], ànima de Socialdemocracia.org, posa en circulació a la xarxa un manifest blocaire perquè guanyin "les esquerres" l’1-N. S’hi ha adherit el republicà Lluís Pérez, amb Votis el que votis, vota les esquerres.
Mentrestant, els focus estan sobre les trobades de Palau entre Pasqual Maragall i Carod, a la recerca del federalisme promès, i de la qual surt el líder republicà amb un missatge equidistant. Aquest dimarts, Zapatero ha aterrat a Sabadell (a la foto) per ajudar a la remuntada montillista, que sembla més aviat una mítica etapa de muntanya del Tour de França. El pitonissu ZP pronostica una victòria rotunda del seu exministre.
Uns altres polítics provinents de la capital de l’Estat, en aquest cas l’inefable Acebes, han vingut al Principat a ajudar els seus, en aquest cas Josep Piqué. Per desgràcia, n’hi ha que prefereixen fer-li gratuïtament la campanya al PP. Mai unes sacsejades havien proporcionat tants minuts de ràdio i televisió, tantes planes en premsa escrita, i bits a la xarxa. Sacseja’m, que la campanya em surt gratis total i, a més, el victmisme mobilitzarà el meu votant ocult.
[Xavier Febrer (CpC): Acebes i Piqué escridassats.]
¿Quan entendran que el millor menyspreu és no fer-los ni cas ni fer-los el joc?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Saül,
Et felicito per la capacitat que tens, a través del teu bloc, de generar intensos debats entorn a la política catalana.
No hem sortit ni sortirem del debat dels acords postelectorals com a tema de debat central d’aquesta precampanya i campanya. Tu mateix també hi has posat cullerada. Cert que hi ha projeccions demoscòpiques que el què fan és incitar al citat debat, però fins que els ciutadans no ens haguem pronunciat a les urnes el debat dels acords postelectorals no té massa sentit. Ara per ara resulta ser un debat (no diré esteril, ja que n’hi ha que els va bé) distorcionador.
M’explico. El que realment decidim en qualsevol tipus d’elecció són programes polítics, projectes polítics, visions que es tenen d’un mateix territori,… aixó és el què en realitat genera la competència entre les formacions que es presenten per representar-nos. El què hem de fer els ciutadans és elegir (d’aquí bé que siguem "electors") aquell programa, aquell projecte polític que més s’ajusta als nostres convenciments, a la nostra manera de veure el món. Les normes del joc determinaran la representació que cada partit aconsegueix, i serà en aquest moment quan s’haurà d’encetar el debat sobre qui, com i per què ha de governar l’administració catalana, quan sapiguem com ha quedat l’aritmètica parlamentaria.
Per tant, benvolgut Saül, t’emplaço a que des de la teu bloc generis també debat entorn als projectes i els programes que les diverses formacions polítiques de Catalunya ens proposen per tal que els fem confiança.
Salutacions,
David Camps
bon resum d’enllaços del que passa aquí i allà.
Benvolgut Saül,
en el teu post d’avui fas un comentari lleuger sobre l’enquesta de El Periódico, i crec que estaria bé encetar una reflexió sobre les enquestes, la seva utilitat i la seva manipulació.
Per exemple, no n’hi ha cap que detalli els escons i percentatges per circumscripcions.
O bé l’enquesta d’avui al Periódico, mostra incoherències importants, sobretot respecte a ERC: així, dóna a ERC un 12,4% de vot estimat (sobre la participació), amb una intenció directa de vot de l’11,9%, i al mateix temps diu que un 12,8% (un 10,6% en el sondeig de setembre), preferiria a Josep-Lluís Carod-Rovira de President de la Generalitat.
Això vol dir que, o bé no s’explica bé com s’ha cuinat l’enquesta, o bé hi ha votants que, tot i preferir en Carod de president, no voten a ERC, o bé que hi ha gat amagat a l’enquesta. A veure si ens pots ajudar a treure’n l’entrellat.
Gràcies
Benvolgut Raül,
Com altres persones han dit, em sembla que no es pot caure en la trampa del presidencialisme plantejada pel Mas. De la mateixa manera que hi ha tres partits més o menys sobiranistes (CIU, ERC i IC) també hi ha tres partits de dretes i dos d’esquerres. I els votants d’ERC, sobiranistes, també votem sense embuts per l’esquerra i el progrés, no ho oblidem.
Una trampa con la que l’Artur Mas ha plantejat seria permesa en altres candidats? Una cosa és posar condicions de política i de programa, i una altra fer un Granhermano de les eleccions catalanes apostant no per les proposes i les polítiques sinó pel morbo per lios de polítics com si fossin lios de faldilles, aquest amb aquell o amb l’altre, etc.
Finalment, les enquestes tenen el valor que tenen però la que val és la darrera de totes, és a dir, la que suma paperetes de vot. I em sembla que atorgar a les enquestes i especialment a l’enquesta de RAC1 el valor d’element determinant és un error.
Hi ha moltes coses més importants a valorar perqu`pe la gent pugui triar amb consciència, l’obra de govern del tripartit l’estil i l’oposició feta pel bipartit, el comportament de govern i oposició, el ressò dels mitjans, les diferents situacions postelectorals…
I anoto finalment una percepció, el Mas marca i ha marcat el camí de la majoria dels mitjans de comunicació i dels comentaristes polítics des de l’oposició. I qualsevol govern necessita els mitjans i els comentaristes, l’aparell mediàtic en suma. També vol una anàlisi, això. El Govern Zapatero, ha conduit prou bé una situació de crispació inicial, amb una pàtina de serietat recollida i recolzada pel seu aparell mediàtic.
En fi, molts elements sobre la taula, però un d’important: el camí marcat pel Mas i Convergència. Veure’m que diuen els catalans. Jo espero que no segueixin aquest camí.
Salut i república, cordialment,
Roger
La Segarra
Algú ho ha dit i es cert, que tothom apreta ERC perque digui amb qui pactarà, i el PSC i CiU van com mes relaxats, sí que se’ls pregunta amb qui pactaran, però sense apretar, i tot aixòs no te cap sentit, com el Mas cridant "jo parlo clarament de pactes, amb el PP no pactarem, ara que es mullin també els altres", o algo aixís va dir, o potser va ser el Madí qui ho va dir, i es ridícul, perque cap dels altres partits pactarà amb el PP, ho sap tothom, llavors que vol sentir el Mas (o el Madí)?, que el PSC digui que no pactarà amb ERC?, que ERC no pactarà amb el PSC?, ridícul, que ho diu el Mas si pactarà amb el PSC o amb ERC?, no, doncs au.
I una altra cosa, si ERC sa de passar un temps a l’oposició doncs no passa res, malament rai els partits que només saben estar al govern, i CiU ha demostrat durant 3 anys que no en sap gens d’estar a l’oposició, tan aviat treien el cap mes enllà del sobiranisme d’ERC com mes enllà del "sano regionalismo" d’alguns sectors del PSC, la qüestió treure el capet per la banda que sigui, i el pasteleo es clar, i ERC sí que en sap d’estar a l’oposició, que quant hi ha estat no ha fet aquestes comèdies, i de governar també en sap quant cal, o sigui que tranquil·litat.
Resposta al teu comentari sobre les trampes al meu bloc.