Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Títol: Descolonitza’t. Manual d’acció per a independentistes
Autor: Dr. Cat
Editorial: Mina
Apunt: "Ets a classe i, només de començar, algú demana que el professor la faci en castellà. Ja hi som! Altres cops t’has empassat la sensació d’injustícia perquè no has sabut com respondre. Ara ja no et passarà mai més perquè tens Descolonitza’t, un llibre que:- Redueix en un 99% l’estrès que provoca ser català dins els estats francès i espanyol.
– Elimina al 100% la sensació de malestar provocat pels virus més corrents, com el notentiendo, el jonosócnacionalista i l’aquíespanya.
– Dóna solució a més de 30 problemes que es poden patir quotidianament.
– En dos dies de lectura ja es nota un augment ostensible de l’autoestima.
– No té efectes secundaris indesitjats, només una sensació d’alleugeriment i moltes ganes de riure."
[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Saül: No se com el Dr. Cat va contactar amb mi, i no hi estic d’acord, potser perquè el disseny de la pàgina es tan lleig i esl tòpics son tan vells i gastats que simceramente no m’interessa gens, li ho vaig dir i ho va entendre, aspecte que es d’agrair en temps de intolerància davant les crítiques. Hauriem de començar a entendre en tot aquest aspecte dos conceptes fonamentals, un: que som europeus i dos que estem el segle XXI i hi ha molta gent que encara no s’ha assabentat de les dues coses.
ja va temps que he decidit només parlar amb català, quan soc al meu pais, malgrat que domino el castellà, l’anglés, el francés i l’alemany.
He viatjat a tot arreu del mòn i encara ho faig i tinc contactes amb tot tipus de persones estrangeres. Això eixampla cada vegada més (i es cert) la mentalitat de qui ho fa. I a mi m’ho ha fet.
I a mesura que se m’exaimpla el mòn, mes arrelada a la meva terra em sento, més aprecio les coses de la infancia i més valoro les meves arrels que son al meu petit pais anomenat Catalunya.
Només parlo català aquí, per ajudar a qui vulgui a aprendre la nostra llengua, però el més important, lo que no es pot racionalitzar es que no hi puc renunciar-hi. Per a mi seria renunciar a les meves arrels, a la meva identitat, al meu nom de ciutatana de Catalunya. Això es el que em fa ser.
Així es com ho sento.
Hola nanos,
No cerquem solucions fàcils. No n´hi han.
Un altra cosa: la nostra situació lingüística, al igual que la política (ambdúes van juntes i trabades) no depenent tant dels altres (Espanay etc.) com de nosaltres.
Es tracta de tenir-ho clar i saber que corrim una marathó de 100 anys. O potser 1000.
Es tracta de possar-hi l´intent, el designi i la forca de voluntad necesaria. Trencar vells tópics mentals. Rutines y senys excessius.
Tenir clar allà on anem.
De cord : amb política el camí mes curt entre dos situacions no sempre es la llínea recta. Peró em de procurar que tingui les menys curves posibles.
Mai, a Cat. haviem tingut uns politics tan politiquets com aquests que tenim, pero no osar, no osen ni demanar la gestió de l’aeroport. En tenen proa amb remenar cuatra cireretes que els hi donen de Madrid.
Doncs això, que ja l’he pedit i l’espere en impaciència. La veritat es que a la zona de l’Alcoià es tan difícil conseguir un llibre d’aquestes condicions. Estem en el límit de la frontera!!
I als que discuteixen… Jo solament m’estime el meu país i la meva llengua. De res hem val el PIB i tonteries d’eixes. Si forem un país pobre el recolzaria de totes maneres. Jo l’estime amb el cor!.