Avui s’escau commemorar el vuitantè aniversari de la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià i fer-ho tot vinculant-ho amb la realitat política d’ara mateix.
Una qüestió pendent de clarificar és la dels noms que hom empra per designar conceptes polítics clau. El llenguatge políticament correcte esquiva l’apel·lació catalana per prioritzar avui la proclamació d’una República abstracta, espanyola a la fi i tricolor, enlloc de vincular el gest de Macià a la lluita patriòtica del separatisme contra la dictadura de Primo de Rivera. També prolifera l’ús mediàtic de l’aspiració a un Estat propi enlloc de dir-ne Estat Català, com també una noció inconcreta com la del dret de decidir ha substituït al dret d’autodeterminació.
L’espai comunicacional català, o millor dit regionalista espanyol, està impregnat del progressisme banal i anacional que es caracteritza per emprar conceptes abstractes descontextualitzats de la seva significació original. Així ho podem apreciar en els discursos que circulen majoritàriament en el dia d’avui, que ben poca cosa tenen a veure amb el patriotisme republicà dels anys trenta. Com deia el poeta, cal retornar el nom a cada cosa per poder retrobar el significat real dels objectius pels quals hom vol lluitar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta qüestió de noms pendents de clarificar també abasta la denominació “Esquerra Republicana de Catalunya”, avui dia totalment obsoleta. Algú ho havia de dir.