La manifestació d’avui a Perpinyà contra l’exclusió de tota referència a la catalanitat en el nom de la regió Occitana pot ser un tombant en la dinàmica política d’aqueixes comarques segregades de la resta de Catalunya pel Tractat dels Pirineus l’any 1659.
La posició residual del departament dels Pirineus Orientals dins l’hexàgon francès comporta la decadència socio-econòmica i cultural de la població, una realitat sense perspectives de millora dins el declivi generalitzat de la República francesa a tots els nivells. La mobilització cívica més nombrosa en pro de la catalanitat està encapçalada per entitats que cerquen un horitzó de prosperitat i renovada identitat, tal com explica avui al Punt Aleix Renyé.
El fet que el Principat es trobi en una situació estructuralment discriminada per part de l’ordre estatal espanyol i cerqui forçosament una sortida independentista representa una possibilitat de confluència estratègica que mereix una reflexió pròpia i coordinada a banda i banda de l’Albera.
Júlia Taurinyà va publicar un dossier recopilatori sobre “Les organitzacions de reivindicació catalana a Catalunya Nord 1960-1981” (Terra Nostra, 2011), de lectura imprescindible per comprendre l’evolució del nacionalisme cultural i polític d’un territori que debat encara la seva autodenominació. L’historiador Pere Verdaguer, a les Jornades de Debat sobre el Països Catalans de l’octubre del 1976 defensà la denominació País Rossellonès i rebutjà el neologisme Catalunya Nord que s’acabà imposant entre els cercles catalanistes després de quaranta anys. Ara la fórmula País Català/Pays Catalan està per veure quin recorregut tindrà.
De moment, la decisió immediata sobre el nom de la regió correspon al govern de París i Manuel Valls ja ha avançat que s’oposa a la inclusió de la denominació catalana. Sóc un admirador de Manuel Valls i crec observar que en la seva recent visita a Còrsega per tractar amb les noves autoritats nacionalistes ha deixat una porta oberta a les reivindicacions corses, dissortadament potser no farà el mateix amb la Catalunya Nord.
A diferència de Còrsega el nacionalisme català és irrellevant electoralment, invertir aqueixa situació hauria de ser la prioritat per poder a mig termini reeixir en les reivindicacions nord-catalanes i convergir amb el conjunt de la comunitat nacional que, a diferents ritmes, reneix arreu.
Post Scriptum, 11 de juny del 2017.
El resultat de la primera volta de les eleccions legislatives franceses ha estat un èxit per les candidatures de suport al president Emmanuel Macron, també a la Catalunya del Nord on han aplegat el vot catalanista sense que hagi prosperat el projecte OUI au Pays Catalan que ha impulsat Jordi Vera que malgrat tot ha assolit un percentatge sense precedents pel catalanisme (al voltant d’un 4%). El nacionalisme cívic resta encara a l’espera d’una alternativa política sòlida i viable, però els temps són favorables.
Post Scriptum, 20 de juliol del 2017.
Ahir, el Conseil d’État francès va confirmar la denominació d’Occitanie per a la nova regió en la qual s’ha integrat la Catalunya Nord. En resposta, el moviment Oui au Pays Catalan ha engegat una campanya per canviar la denominació departamental de Pyrenées Orientales per País Català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!