Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

4 de setembre de 2012
0 comentaris

PSC, crisi de direcció i d’estratègia

Els canvis en l’organigrama parlamentari del PSC no aporten cap variació estratègica en la línia del partit que fou fins fa un parell d’anys el principal garant de l’ordre estatal a Catalunya.

Cap reflexió autocrítica al voltant del conflicte nacional entre els interessos generals de Catalunya i Espanya es deprén dels canvis en l’organigrama de direcció del PSC(PSC-PSOE) des que Pere Navarro ha substituit José Montilla al capdavant de la formació. Hores d’ara els socialistes catalans ocupen una posició secundària respecte de CIU dins del conglomerat de partit parlamentaris adictes a l’ordre estatal i autonòmic. Les discrepàncies expressades pel PSC respecte de la proposta de pacte fiscal llençada per Artur Mas no impedeixen un consens de fons que aplega des del PP fins a ICV.  

Post Scriptum, 10 de setembre del 2012.

Xavier Sabaté uns dels dirigents socialistes que ha sortit reforçat d’aqueixa remodelació a la cúpula del PSC explicitava abans d’ahir en unes declaracions a l’agència EFE el nou rumb que imprimiran a l’actuació del partit. Com si no hagués estat així fins a la data, ha emfatitzat que primaran les reivindicacions socials per davant de les nacionals catalanes, invertint l’ordre de prioritats estratègiques de tots aquells que realment volen acabar amb l’espoli econòmic i la dominació política que l’ordre estatal imposa al poble català.

Post Scriptum, 4 de setembre del 2017.

La manca d’estratègia pròpia del PSC i del PSOE queda reflectida en aqueixa insignificant proposta consistent en crear una comissió d’estudi al Congreso de los Diputados per tal de modernitzar el model territorial al conjunt de l’Estat. Dir això a tres setmanes vista del referèndum que el Govern de la Generalitat vol convocar pel 1 d’octubre vinent és donar suport explícit a la repressió anunciada per part del govern del Partit Popular.

Post Scriptum, 14 de desembre del 2019.

Avui, el PSC(PSC-PSOE) ha acabat el seu congrés sense cap proposta de prosperitat i democràcia pel país que diuen és el seu: tot just quan s’ha fet pública la desinversió estatal crònica a Catalunya ni han esmentat aqueixa realitat, ni tampoc han gosat retornar a l’estatut d’autonomia que van aprovar al Parlament el 30 de setembre del 2005. L’esquerra subalterna (PSC i Comuns) no té projecte de cap mena, només són garants del manteniment de l’ordre estatal espanyol contra l’independentisme. De fet, l’orientació electoral del PSC és créixer pel costat de l’espanyolisme de dretes que està mancat de lideratge després de la fallida de Ciudadanos i PP. De tots plegats, inclós Manuel Valls, no en pot sortir cap versió nostrada de Pierre Trudeau. La seva prioritat és intentar esberlar l’independentisme oferint-se a ERC com a soci per intervenir des de dins la Generalitat i sotmetre-la al supremacisme espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!