Jaume Renyer

M’ha soprès que aqueix cap de setmana el PxC hagi presentat a Perpinyà la seva organització a la Catalunya Nord superant l’àmbit autonòmic que fins ara limitava l’actuació del partit que lidera Josep Anglada.

Justament aqueixa mateixa setmana hi ha hagut un creuament de declaracions entre Josep Anglada i Alfons López Tena quan el meu company d’executiva de Solidaritat ha qualificat com a racista i contrari a la catalanitat el projecte polític del PxC. A SCI no hem tractat amb prou profunditat el populisme autòcton que empra el lema “primer els de casa” i apel·la a una genèrica identitat catalana compatible amb l’espanyolitat per centrar-se en dues qüestions clau, la seguretat ciutadana i la immigració. Desqualificant-los sense més hom no aconseguirà contrarestar la seva creixent expectativa electoral entre la població desestabilitzada per la crisi econòmica i social.

A diferència de l’espanyolisme d’ordre, (representat pel PP), l’elitisme pseudo-progre de C’s (mancat de base municipal), o el supremacisme hispano-cèntric de la UPyD (creat mediàticament), el PxC es va configurant com un moviment reaccionari (en el sentit originari d’anar a la contra del “progrés”) al qual s’hi adhereixen sectors populars que perceben com una amenaça a la seva precària estabilitat els canvis socioeconòmics operats des de l’Europa comunitària. A la Catalunya Nord, on el Front National aconsegueix reiteradament bons resultats entre la població autòctona, el PxC ha enllaçat amb el discurs identitari que conrea el populisme contemporani estudiat el politòleg Pierre-André Taguieff.

Post Scriptum, 7 de novembre del 2015.

Avui, a la tradicional  manifestació catalanista de Perpinyà s’hi han volgut afegit un grup d’identitaris nord-catalans escindits de Plataforma per Catalunya que han adoptat la denominació de Som Catalans, han estat exclosos de la marxa organitzada pel col·lectiu Sem Catalunya Nord. L’incident, anecdòtic de moment, mostra a escala nordcatalana un fenomen -els dels identitaris- força puixant a França i desconegut a la resta de la nació sotmesa a l’Estat espanyol.