Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

4 de gener de 2010
1 comentari

Pere Anguera, en la memòria

L’eminent historiador reusenc, Pere Anguera i Nolla (18 de novembre de 1953 – 4 de gener de 2010) ha mort aquesta matinada a la seva ciutat natal.

 

Pere Anguera ha estat tota la seva vida un patriota català: militant del PSAN l’any 1975, detingut l’any 1981 amb Josep Mariné i Lluís Font de Rubinat i una vintena d’independentistes acusats de pertànyer a Terra Lliure, i fins al final dels seus dies, un home que portava el país al cap i al cor. La seva trajectòria cívica i historiogràfica ha estat resumida -molt encertadament, al meu criteri- per Ramon Arnabat i Mata en l’article “Pere Anguera: panoràmica d’un historiador”, publicat al número 249 de la Revista de Catalunya, corresponent a l’abril del 2009.

Arribada l’hora de la remembrança, he repassat aquest matí articles seus i algunes entrevistes. De totes, reprodueixo aquesta, publicada al Diari de Tarragona el 10 de març del 1991, que malgrat el to frívol de l’entrevistador, dóna idea de la seva intel·ligència i el seu patriotisme: “Pere Anguera: “La meva ambició és ser president de la república dels Països Catalans”.

DT: Si pogués escollir, a qui li agradaria assemblar-se: a un “menjacapellans”, un “conservador” o un “revolucionari” ?.
Pere Anguera: El meu món no és d’aquest regne.
DT.- No s’està abusant massa de la història de la Guerra Civil, ja sigui en llibres o en pel·lícules ?.
Pere Anguera: L’únic abús és la revolta que la va provocar.
DT: Pensa que estudiar el que va passar ahir ens pot fer perdre el nord del que passa avui ?.
Pere Anguera: El nord es perd quan es desconeix l’ahir.
DT: Sr. Anguera, quina és la seva ambició ?.
Pere Anguera: Ser president de la república dels Països Catalans.
DT: Quin és el darrer desencís que ha patit ?
Pere Anguera: Que l’Hermida encara pontifiqui a la TV.
DT: Que és allò que més el fa riure ?
Pere Anguera: Les declaracions dels polítics.
DT: I plorar ?
Pere Anguera: Els discursos dels polítics.
DT: Quina és la seva droga ?.
Pere Anguera: El paper revellit i la pols d’arxiu.
DT: Si de sobte un geni li sortís de dins una llanterna què li demanaria que canviés tant de vostè mateix com de tot allò que ens envolta ?.
Pere Anguera: No crec ni en les llanternes. Canviaria però el cos sencer.
DT: Parlem del lleure. Quina és la seva pel·lícula preferida ?.
Pere Anguera: La pel·lícula de la vida.
DT: Un llibre que l’hagi marcat o entusiasmat ?.
Pere Anguera: Un, només !
DT: Creu que Albert pla representa el sentir d’algun col·lectiu o simplement és només una moda ?.
Pere Anguera: L’espatarrament sempre és moda.
DT: Quin esport practica amb més regularitat ?.
Pere Anguera: Lo pus bell deport que en el món sia.
DT: Com i què el diverteix ?.
Pere Anguera: La tertúlia intel·ligent.
DT: Parli’ns de la seva faceta com a professor universitari. Què en pensa de les “fornades” de llicenciats en Història que cada any expedeix la Facultat de Filosofia i lletres de Tarragona ?.
Pere Anguera: Cal molta moral per estudiar història en els anys 80 i 90.
DT: S’entén bé amb els seus alumnes, i ells s’entenen bé amb vostè ?.
Pere Anguera: Tots entenem el català.
DT: Li sembla que l’estudi de la història pot interessar els joves o això és matèria servada als “rates de biblioteca” o “Indianes Jones” ?.
Pere Anguera: Les rates es mengen el paper i l’Indiana destrossa les pel·lícules: els joves estudien història.
DT: Pel que fa a política. Com es definiria ideològicament ?.
Pere Anguera: Per la pega, català.
DT: Creu que els joves han perdut ideals o els ideals s’han fet grans amb aquells joves de principis de la dècada dels setanta ?.
Pere Anguera: Qui no té ideals, no és jove.
DT: Com es passa la nit a la Dirección General de Seguridad ?.
Pere Anguera: No n’hi he passat cap, encara.
DT: Com serà la Catalunya del 2000 ?.
Pere Anguera: No tinc bola de vidre.
DT: I per acabar i desfer del tot el glaç, expliqui’ns aquella acudit que més l’entusiasma i no es cansa de repetir mai ?.
Pere Anguera: No tinc cap traça en explicar-ne. Escolto i ric els dels que en saben. els especialistes són el Pep Murgades i el Quim Mallafrè.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!