Aqueixa mateixa pregunta es formulà ja fa anys la revista d’història Sàpiens i la resposta que hi donà el redactor Roger Costa fou la d’establir un paral·lelisme entre les invasions de Polònia i Catalunya pels exèrcits alemany i espanyol, respectivament.
Abans d’ahir, al digital Tot Tarragona el periodista Sebastià Barrufet i Rialp es feia la mateixa pregunta: ¿ Por qué a los catalanes nos llaman polacos ?”, donant una resposta genèrica a base de raons historiogràgiques possibles però no provables aplicades al cas.
Personalment tinc una altra explicació que es basa en el testimoni oral que vaig recollir fa vint anys entrevistant a Josep Munté i Rodríguez, militant del Front Nacional de Catalunya, que fou detingut amb altres companys a Madrid l’any 1942 quan intentaven pasar fins a Portugal un grup de resistents polonesos amb destinació a Anglaterra. El seu cas tingué un ampli ressò a l’època i foren jutjats -catalans i polonesos- en un consell de guerra que els imposà penes lleus atès que el tombant de la guerra a Europa començava a ser favorable als aliats. Munté fou alliberat l’any 1945.
En els ambients casernaris i policials madrilenys començà a circular aquells anys l’apel·lació “polacos” per referir-se ja no solsament als implicats en aquell consell de guerra sinó a tot el conjunt dels catalans en un to pejoratiu desconegut abans del conflicte del 1936-1939. Aqueixa hipòtesi no està documentada ja que el seu origen és una brama malintencionada, allunyada dels ambients intel·lectuals que normalment deixen testimoni escrit de les seves disquisicions, però és l’explicació que em sembla més versemblant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es que en la mateixa linia, van haver-hi altres fets que vinculen l’insurgència polonesa i catalana del 1939 al 1945. Els de Sapiens saben perfectament, que l’únic govern que va reconèixer la causa catalana just abans de l’aixecament de Varsovia, va ser el govern polonés a l’exili de Londres. Crec que el silenci respecte als lluitadors per la causa nacional catalana i polonesa contra el feixisme, té la seva justificació en les respectives derrotes nacional, que es patiran d’altra forma, a partir de 1945 amb la pau freda i la política de blocs.